José Mª Marcet i el feixisme

15.09.2017 | 01:41

Vaig llegir el proppassat dimarts 14 l'article de Narcís Castells titulat «L'alcalde Marcet i Girona». Encara estic astorat. Castells es refereix d'entrada al debat sobre el nomenclàtor a la ciutat de Sabadell, en línies generals hi coincideixo. Ara bé, posar al mateix sac José María Marcet –és fer trampa catalanitzar el nom– i Antonio Machado, mort a Cotlliure, és passar-se voltes. I qualificar Marcet de «progressista en el moment en el que li va tocar viure» directament delirant.

José Mª Marcet va ser nomenat per Franco alcalde de la ciutat, contra la voluntat del poble de Sabadell. Diu l'autor «no tothom que va tenir càrrecs als anys 1940 pot ser catalogat de franquista». L'afirmació de l'autor que Luis Mazo Mendo «aquest sí apassionadament franquista amb tot els honors» fa entreveure que Marcet no ho era. L'argument és que va salvar dos jueus, cosa que és certa, però anem a les dades.

Marcet no era només un home franquista, sinó que qualsevol historiador mínimament equànime i informat el podria catalogar com a feixista i fins i tot nazi. Per exemple visitaven la ciutat Hans Thomsen –cap nacional-socialista nazi– i Detlev Ehlers –cap nacional de les Joventuts Hitlerianes d'Espanya– i eren rebuts per Marcet i li regalaven un retrat de Hitler! Les fotografies fan esborronar. Mentre tot això succeïa, morien 35 sabadellencs a camps de concentració nazis. Marcet va ser l'home que entra amb les tropes feixistes a la ciutat el 27 de gener de 1939 i és qui penja la bandera franquista del balcó de l'ajuntament. D'entrada no sembla que un home amb l'atribut de ser durant 20 anys alcalde de Sabadell imposat a la força pel generalísimo mereixi altra cosa que reprovació i no precisament una plaça a la ciutat. Mentre Marcet era alcalde es calcula que hi havia 2.000 ciutadans sabadellencs en camps de concentració o presons a Espanya. La llista de batallons de penats on hi ha sabadellencs és interminable. Sabem també de 58.941 fitxes policíaques de repressió, d'una població de 47.000 habitants. No m'he equivocat, hi havia més fitxes que ciutadans vius. Un 4,25% de la població sabadellenca va ser empresonada. Mentre els represaliats franquistes va ser jutjats i reparats a la «causa general», sense cap garantia pels acusats per absència d'un estat de dret, els republicans encara esperen una reparació. Que va salvar dos jueus? És cert, jo mateix he documentat altres casos d'aquest estil. Ara bé, a menys de cent metres del seu despatx es torturava de forma salvatge durant els 20 anys que ell va ser alcalde. L'any 1942 va ser afusellat el jove sabadellenc Jaume Girabau, el seu delicte voler organitzar la resistència. És només un petit tast de les malvestats dels franquistes a Sabadell.

En conclusió, que hi ha alcaldes feixistes pitjors? Probablement. Però alerta! El missatge que podem donar a la gent jove és del tot immoral: Si ajudes a subjugar un poble, tortures la seva gent, els empresones, els envies a l'exili i el terroritzes de totes les formes possibles durant vint anys, només que en salvis deu passes a ser bona persona i et poden donar les gràcies. Ens hem begut l'enteniment?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema