Un nou curs universitari

Els alumnes que inicien el curs es van incorporar a la Universitat el curs 2013-2014, moment en què la crisi de 2007-2008 anava essent deixada de mica en mica de banda en termes de dades globals però de cap manera per a una bona part de la població, que s'ha vist seriosament perjudicada per aquella, una cosa que presumeixo (admeto prova en sentit contrari) que deu haver estat estudiat i analitzada en les assignatures d'economia que hi ha en el pla d'estudis. Les dades sobre la pèrdua salarial de bona part de la població treballadora en el període 2008-2015 avalen l'afirmació anterior.

Sempre és especial el primer dia d'activitat docent després de l'aturada de vacances, després del descans necessari per a la recuperació física i psíquica, i molt més en el meu cas per a ambdues, després de la cura i gaudi durant tres setmanes de dos nets i dues netes (11, 7, 4 i any i mig), encantadors i esgotadors, que m'han fet ser un expert en dibuixos infantils. El professor té ara al davant a un grup de joves que arriben amb ànims renovats després del seu descans estival, o després de les activitats laborals o de voluntariat que hagin dut a terme, i que esperen, n'estic segur, que el professor els animi i motivi per treballar intensament durant tot el curs a fi que els resultats finals siguin altament positius en termes d'aprenentatge de coneixements i, per descomptat, d'avaluació. I no només això, sinó també que els aporti pistes de per on va el món del treball i quin és el futur professional que els espera, tasca certament no fàcil en atenció a la rapidesa dels canvis que es produeixen en aquest món.

També és especial el nou curs per a qui redacta aquest article. Durant el curs 2016-2017, i ho dic amb innegable tristesa, s'han jubilat tres professors i amics amb els quals he compartit molts anys de docència i investigació, en les mateixes o diferents universitats. Vagi des d'aquí la meva més afectuosa salutació, i el meu més profund respecte per tot el coneixement que he adquirit durant molts anys dels seus sabers, dels professors Francisco Pérez Amorós, Vicente Martínez Abascal i Agnès Pardell Veà. Sens dubte, seguirem treballant conjuntament en l'àmbit investigador, perquè la saviesa intel·lectual, per descomptat, no desapareix, ni molt menys, pel tràmit administratiu de la jubilació. Això sí, l'escola catalana de Dret del Treball, que van impulsar els professors sevillans, i grans mestres del laboralisme, Miguel Rodríguez-Piñero i Bravo Ferrer, i Manuel Ramón Alarcón Caracuel, perd tres excel·lents docents que han deixat empremta, des de la transició de la dictadura a la democràcia a Espanya el 1976, en milers d'alumnes i alumnes, alguns dels quals ocupen avui importants càrrecs polítics, i que han format un important nombre de professors i professores que avui es troben en la plenitud de la seva carrera universitària.

Anem a estudiar, i aplicar, un marc normatiu laboral estatal que va canviar a passos accelerats des del 2012 fins al 2015, i que va quedar paralitzat des de la convocatòria d'eleccions generals per al 20 de desembre de 2015, no havent sofert modificacions d'importància durant l'últim any, donada la composició del Parlament espanyol sorgida de les eleccions del 26 de juny del 2016.

En aquest estudi, pren també cada vegada més importància conèixer l'aplicació de la normativa internacional i europea, especialment del Dret de la Unió Europea i de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, jurisprudència en matèria social a la qual dedico especial atenció en els meus treballs i que és d'inexcusable coneixement i estudi.

Intentaré explicar igualment quines són les línies bàsiques d'allò que ha de ser el treball en general i el Dret del Treball en particular, o més exactament quin és el seu concepte, el seu contingut i quines les fonts de producció i de coneixement, per posar de manifest que allò que en algunes ocasions es ven com a modern i avançat no és més que una adaptació tecnològica de relacions de treball que ja existien fa més de trenta anys (i és probable que algun alumne es trobi entre les persones afectades per aquesta modernitat), al mateix temps que sí que caldrà donar resposta jurídica a les noves relacions de treball que han anat sorgint a l'escalf de les possibilitats ofertes per la tecnologia i la globalització de les relacions econòmiques. També els explicaré que la realitat del dia a dia demostra que les empreses que millor operen en els mercats són les que tenen unes relacions laborals sòlides i assentades en bones relacions jurídiques i on es valora la professionalitat i tots els sabers de les persones (treballadors, capital humà, posin el nom que vulguin) que formen part d'aquestes.

També ha de ser objecte d'explicació, òbviament, els criteris d'avaluació de l'assignatura, tot i que això ja quedi reflectit en les guies docents de cada matèria que els estudiants tenen a la seva disposició. I igualment, ha de ser objecte d'explicació la planificació orientativa del curs, de totes i cadascuna de les activitats a realitzar i la corresponent data de realització, en el benentès, i l'experiència docent acumulada des del molt llunyà 1976 així m'ho demostra, que gairebé sempre és necessari introduir algun canvi com a conseqüència d'alteracions, per diversos motius, de la vida acadèmica o social.

I per conèixer, des de la perspectiva del propi alumnat, el professor, quina millor manera de parlar amb els seus companys i companyes del curs anterior, perquè els donin les «pistes» de com actua, de com imparteix docència, de quins són els seus gustos, les seves manies, etc. No els ho sembla?

Concloc. Una persona de 64 anys (un «avi vellet» en molt gràfica afectuosa i real expressió d'un dels meus nets) es posa al davant de joves de 22 o 23 anys en la seva gran majoria. L'experiència juntament amb la joventut, el saber acumulat amb les ganes d'aprendre, la motivació i l'interès per la docència juntament amb el desig d'adquirir nous coneixements que puguin ser d'utilitat tant en la vida acadèmica com posteriorment, o al mateix temps, professional. Un nou repte, una nova il·lusió.