Ostentar un títol comporta treballar-lo, fer-ne la defensa. Des que Girona és «ciutat educadora» cal continuar en el mèrit atorgat en el seu dia, com qui treu llustre a una medalla ben estimada.
Ja és una tradició del mes de setembre la presentació dels Recursos Educatius de l'Ajuntament de Girona. Un recurs, un mitjà, és una proposta, en aquest cas, d'emprendre un compromís educatiu en algun dels seus diversos nivells i objectius i branques. Després d'aquesta introducció teòrica ja toca concretar més: aquest curs que ara comença s'ofereixen 297 recursos educatius, coordinats per La Caseta, el centre d'educació de l'Ajuntament de Girona que es va obrir l'any 1993. Són programes dedicats a una increïble diversitat de temes que tracten d'iniciar o ampliar coneixements, tan teòrics com pràctics, per exemple: els rius de la ciutat, les biblioteques, l'apadrinament d'escultures, flora i fauna, el món de l'art, la depuradora d'aigües, el joc d'escacs, el bosc de Taialà, el teatre (fer-ne i escoltar-ne) l'electricitat i la tecnologia, els voluntariats, les llegendes i els enigmes, Sant Daniel, ruta acústica de Girona, museus i arxius, la cultura popular dels gegants, el costumari de Nadal amb pessebres i fanalets, el Barri Vell, i així fins a 297 recursos. Tots ells amb les seves singularitats; una d'aquestes correspon al programa de la pràctica de l'agricultura als horts de dintre les escoles: s'estudia l'alimentació des de l'hort fins a la taula, una participació que fa moure 450 alumnes gironins, i que després poden vendre els seus productes al mercat del Lleó.
Cada recurs educatiu és un programa treballat quant a propòsit, objectiu, nivell de l'alumnat convenient, per a totes les edats, tot a una gran cuina, espai de preparació inteligent i amb graduada eficàcia. Quan a començaments de curs l'Ajuntament de Girona fa l'oferta del catàleg de Recursos Educatius, la celebració té tot el valor d'una presentació d'aquells plats elaborats amb miraments per una gran quantitat d'entitats, professionals, associacions, voluntats i voluntaris que aporten als Recursos Educatius el millor dels seus respectius objectius i raons de ser.
La presentació s'ha celebrat enguany a la Universitat de Girona i concretament a la seva Sala de Graus, acostumada a escoltar la paraula docta, que ara s'ha obert a l'aire fresc i popular, sense límits, perquè hi ha molt per aprendre. Allà mateix, el claustre de Sant Domènec es va covertir en una vertadera fira de mostres, amb taules que oferien els productes de les associacions i entitats que presentaven els seus propis recursos.
Avui s'aprèn diferent de com aprenien els nostres pares i avis. Aquella rigidesa encaixonava uns confins a l'obertura de l'educació. Les forces vives de les escoles d'adults d'aquest país ara no es cansen del recordatori i del treball que comporta «l'educació al llarg de tota la vida». Ara sí que es troba a l'abast una educació que podríem dir-li té una independència creativa, paral·lela -o millor, encara, al marge- de tota titolació oficial, graduacions i rigideses d'esquemes. Els Recursos Educatius formen un conjunt d'esplèndida riquesa que convida a la llibertat d'elecció de camps d'aprenentatge amb nobles aspiracions personals i de grup.
El pensament d'aquest tipus d'educació que imparteixen els Recursos Educatius també tindria un origen llunyà en aquell desig de Gustave Flaubert: «La vida ha de ser una constant educació».
