Resulta paradigmàtic comprovar l'eficiència de l'Estat espanyol a l'hora de trobar impremtes i fullets vinculats al referèndum, de perseguir mitjans, alcaldes, representants institucionals i tot allò que faci olor d'estar a favor de poder votar, però en canvi també resulta xocant veure com aquest mateix Estat que anuncia totes les plagues d'Egipte contra Catalunya, és incapaç de resoldre el greu problema de l'economia submergida. Ara acabem de saber que Espanya segueix a la cua de les grans economies mundials en aquest aspecte, concretament l'Estat ocupa el tercer lloc pel final, juntament amb Grècia i Itàlia.
Segons s'acaba de fer públic al Fòrum Econòmic de Davos, l'economia submergida a Espanya encara suposa un 17,2 per cent de la riquesa del país. És a dir, mentre Mariano Rajoy es vanta d'haver incautat un milió de cartells del referèndum, mig món es riu dels espanyols per la seva incapacitat de posar ordre a una economia més propera a les repúbliques caribenyes que a un estat d'Europa. Ja ho diuen, quan la percepció ciutadana d'un Estat és la d'un país corrupte, podrit i manipulador, la gent tendeix a saltar-se les lleis i en especial aquelles que fan referència a la declaració d'impostos. A tall d'exemple i per acabar-ho d'amanir, Espanya també és el país que encapçala el rànquing de multes per incompliments comunitaris.
Espanya no només té un problema a Catalunya, on, per cert, segueix sense entendre res del que està passant, sinó que té molts altres problemes. Entre ells el de la seva percepció externa. El món segueix visualitzant l'Estat espanyol com un munt de tòpics que per desgràcia segueixen essent realitat. Sobta, per tant, que l'esquerra intel·lectual i divina es deixi els esforços en anar contra el dret fonamental de la llibertat de vot, publicant manifestos i pàgines de publicitat i s'oblidi d'aquesta altra realitat, un país on tothom posa mà a la caixa, on la confiança en les institucions és zero i on el record de la dictadura segueix estant més present que mai. I encara hi ha gent a la qual sobta que uns quants milions de catalans vulguin marxar?
