L'estiu passat va ser objecte de polèmica als mitjans una informació apareguda al butlletí de la universitat anglesa d'Oxford sobre l'assassinat del famós Rasputin, la seva suposada resistència sobrehumana, l'enverinament amb cianur, i també sobre la suposada mida del seu membre viril, que es mantenia conservat al Museu de l'Erotisme de Sant Petersburg. Segons els autors d'aquest informe, els aristòcrates que conspiraven contra ell van amanir amb cianur les crestes, els canapès de caviar, i els pastissets de crema dels quals el monjo siberià es va cruspir amb una fam voraç sense que aparentessin fer-li cap efecte. Tan poc efecte que, desesperats per la resistència de Rasputin a morir, van decidir matar-lo a trets per després llançar el seu cadàver a les gelades aigües del riu Neva, d'on va ser rescatat l'endemà. El protegit de la tsarina despertava grans recels entre l'aristocràcia russa que observava, amb un sentiment barrejat d'horror i enveja, com un estrany dirigia des de l'ombra els immensos ressorts del poder. Entre altres coses, sospitaven que havia influït sobre la tsarina (de nacionalitat alemanya) perquè aquesta convencés al seu feble marit que retirés a Rússia del bàndol aliat durant la Primera Guerra Mundial
La conspiració contra Rasputin està perfectament documentada i ja en alguns articles del periodista espanyol Manuel Chaves Nogales (després recollits en un llibre titulat Lo que ha quedado del imperio de los zares) s'explica amb tot detall del seu desenvolupament gràcies a testimonis directes d'implicats en aquells successos. Segons relata Chaves Nogales, el príncep Iusúpov i el gran duc Pàvlovitx van concebre el pla d'assassinar Rasputin, un personatge que, d'altra banda, ja havia sortit indemne d'altres atemptats. I a aquest efecte van atreure al sinistre monjo als soterranis del palau d'un d'ells i allà, coneixedors de la seva gana voraç, li van donar de menjar aliments enverinats amb cianur i beure vi dolç mentre l'entretenien amb música. «Però aquell diable de Rasputin -escriu Chaves- ingeria terribles dosi de cianur i no queia. Yusúpov, aterrit i anhelant acabar com més aviat millor, va sortir a demanar al gran duc el seu revolver per matar Rasputin: un tret al pit va fer caure, a la fi, al monjo, quan ja el gran duc es precipitava a la cambra disposat a rematar-lo pel seu compte. El gran duc va carregar el cadàver al seu cotxe i va anar a llençar-lo al riu Neva. L'endemà, Yusúpov s'acollia a la inviolabilitat de l'estatge del gran duc, que desafiava la còlera del tsar i de la tsarina, recolzat per tota l'aristocràcia i entre aclamacions de la multitud, que el saludava com el salvador de Rússia».
Tot això ja és història, però ara gràcies als investigadors d'Oxford sabem que l'efecte del cianur en l'organisme de Rasputin va ser neutralitzat per l'abundant consum de vi dolç de Madeira, gràcies al que els químics anomenen la síntesi de Kiliani-Fischer. Un enigma més que deixa de ser-ho, com el fet que l'enorme membre viril conservat en formol que se li atribuïa al famós monjo és en realitat un cogombre de mar.
