Una de les amenaces que planen com un malson, com aquests helicòpters que han expulsat els ocells dels cels catalans, és l´arribada de l´exèrcit a Catalunya. Existeixen plans del Govern espanyol en aquest sentit? Personalment ho desconec però en no desmentir-ho i deixar que corri, el Govern de Rajoy contribueix al clima de terror que des de fa dies s´ha apoderat d´una part molt important de la ciutadania. En diferents carrers de Girona a tres nens -en tinc constància contrastada- se´ls ha pogut sentir dir «mama! papa! marxem cap a casa, un policia!».

En dos d´aquests casos eren policies locals de Girona però els xavals no distingeixen uniformes i aquest dies han vist molts minuts de violència explícita en els seus mòbils i resulta que eren policies actuant a les escoles on estudien o els pavellons on fan esport. I la violència era contra els seus. A comarques de Girona l´assalt policial va ser especialment desmesurat. Càstig a la gran baronia de l´independentisme i a la terra de Puigdemont.

Aquestes imatges no s´arrenquen mai de l´ànima. Perduren. El matí de la infàmia i del terror de l´1 d´octubre va ser especialment espantós a Girona. Centenars de persones tancades en col·legis i pavellons tremolant i esperant ser apallissats. «S´han vist furgonetes en direcció a Santa Eugènia», «ara venen al Bruguera», «diuen que allà han ferit...». Missatges de mòbil, veritats, rumors i imatges de por durant tot un dia de votació. Molts nens ho van veure i viure. Ho tenen gravat.

Torno a l´exèrcit i intentem aplicar el sentit comú. De què serviria desplegar l´exèrcit a Catalunya? Per propiciar un estat d´excepció. Un exèrcit que, d´altra banda, es trobaria a centenars de milers de persones que han demostrat ser un moviment pacífic i que quan marxin, perquè els soldats sempre hi ha un dia que marxen, tornaran al carrer de forma més nombrosa perquè l´ultratge sol tenir efecte multiplicador. L´independentisme fa anys que només creix i la por i la repressió el contindrà però no el minvarà.

Sobretot no oblidem el que deia abans sobre els nens que tenen por de la policia. Com viurien l´arribada de soldats? El sentit comú i les conviccions democràtiques descarten la possibilitat de desplegar l´exèrcit. Però també es descartava que policies colpegessin sense mesura, en alguns casos amb una fúria folla, vells i joves. Descartat el sentit comú, tot és possible. Però la pregunta és si es pot apuntar permanentment a centenars de milers de ciutadans i, sobretot, durant quant temps?