La independència com a espectacle

12.10.2017 | 07:09

L espectacle es presumeix grandiós perquè poques vegades (potser mai) s´haurà vist al món com un parlament regional l´única raó legal d´existir del qual són les competències delegades per l´Estat que garanteix la seva existència es rebel·li en contra aquest, el derroti i es constitueixi alhora en Estat emportant-se una part del seu territori i amb ell a tota la ciutadania que l´habitava. És una gesta pròpia d´un déu, o d´un semidéu dotat de força descomunal com era el llegendari Hèrcules, però que en aquest cas la protagonitzen una majoria de diputats (ni tan sols la totalitat) que amb la sola força de les seves conviccions polítiques són capaços de fer front a pit descobert a un adversari molt més fort.
I tot això sense tenir al darrere un exèrcit, un poder judicial, un poder legislatiu i un poder financer que li donin suport. És lògic, per tant, que aquesta nova edició de la batalla entre David i Goliat desperti tanta expectació i a Barcelona s´hagin desplaçat representants de la immensa majoria de mitjans de comunicació internacionals. No tots els dies, ni tots els anys, es pot veure en directe com en una hàbil operació de cirurgia poden separar-se del cos d´Espanya 32.106 quilòmetres de superfície i 7.523.000 milions d´habitants sense que hi hagi efusió de sang i l´operat sense anestèsia es queixi més del compte.
A les cadenes de televisió i de ràdio per les quals anem transitant els de la penya predomina el tractament informatiu sensacionalista, més propi d´un d´aquests partits anomenats del segle que de qualsevol altra cosa. En algun cas van començar les transmissions en la tarda-nit anterior, les van prolongar fins a la matinada, van seguir a primera hora del matí de l´endemà i d´aquí, amb els obligats talls per a la publicitat, fins a la compareixença del ­senyor Puigdemont al qual se´ns va voler presentar com un home aclaparat davant l´enorme responsabilitat de posar en marxa l´Apocalipsi.
Mentre esperàvem vam poder escoltar algunes barbaritats. Un conegut locutor, per exemple, va demanar l´empresonament immediat de Puigdemont, d´Artur Mas, del major Trapero, de la senyora Forcadell i ja en trànsit d´intensíssima excitació també l´empresonament del president Rajoy i de la vicepresidenta Sáenz de Santamaría, que a més de ser els fabricants a l´ombra de Podem (qui ho hauria imaginat?), tenen un pla per destruir Espanya per la seva complaença amb els sobiranistes. I en aquests entreteniments estàvem quan arribades les sis de la tarda, hora fixada per a l´inici del debat, ens comuniquen que aquest se suspèn durant una hora a petició del mateix Puigdemont, el que va encoratjar els rumors sobre mesuraments d´última hora i dissensions dins el bloc sobiranista. Per fi va comparèixer l´encara president i després d´un discurs victimista va anunciar el dret de Catalunya a constituir-se en República independent, si bé ajornada la seva entrada en funcionament mentre es negocia. És a dir, es retarda sine die l´Apocalipsi, es posen fora de perill les nòmines i es voreja el delicte de sedició. Una sortida a la catalana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema