Meditacions en el desert

Torno a escriure després d´un mes i mig de descans que no vaig agafar en els mesos de juliol i agost. Perquè preveia un setembre o octubre gens ordinaris i en els que hauria de dedicar l´energia al trepidant moment polític actual. Encara hi som però és hora de tornar. Em faig el propòsit de no escriure del tema que ocupa la part més central de la política catalana perquè d´això se n´ha d´escriure amb calma i visió de conjunt. Ara per ara, escric en el dietari. Però encara que a alguns els sembli impossible, hi ha altres temes dignes de comentari. Cada dia em posiciono en públic sobre la política catalana. Però el que escrigui vull que ajudi i que no doni el mínim marge per a la interpretació esbiaixada en uns moments com els actuals.

Iran

Ha passat bastant desapercebuda la notícia: el president Donald Trump no «certifica» els acords de no proliferació nuclear firmats entre el govern Obama i l´Iran. Aquest és el primer pas per al trencament de l´acord. Trump vol enviar un missatge combinat a Iran i Corea del Nord sobre la construcció d´armament nuclear. I de passada a Pakistan, el gran venedor de tecnologia nuclear. L´administració americana ha calculat que un atac a Corea del Nord és altament perillós perquè la geografia no hi juga a favor. Té el Japó a tocar i Corea del Sud com a part de la mateixa península. I Rússia i la Xina, també a tocar. Ha decidit, doncs, que a qui pot castigar de forma exemplar és a l´Iran. Per això necessita rescindir els acords internacionals. De passada, aconsegueix prendre partit, encara més, en la guerra d´influències en l´orient mitjà (sempre fidel a Aràbia Saudí i reafirmant llaços amb Israel) i criticar obertament l´herència del president Obama. En sentirem a parlar d´una escalada entre Estats Units i l´Iran.

El multilateralisme en risc

Estats Units i Israel s´han retirat de la Unesco, on només volen romandre com a observadors. Es pot fer un elogi merescut de la molta i bona feina feta i que encara fa la Unesco. Però la decisió envia un senyal més sobre la crisi del multilateralisme. Al Consell d´Europa Rússia ha deixat de pagar un terç de la seva contribució anual -22 milions d´euros- i Turquia està pensant a fer el mateix. No és la fi del món. És el principi d´un realineament de l´ordre mundial que primer haurà de passar per un gran desordre mundial.

Alex Salmond

El popular antic Ministre Principal d´Escòcia i antic líder de l´SNP m´entrevista per al seu programa de ràdio i televisió. No parlem principalment de Catalunya. Parlem de política britànica i de l´allunyament del Regne Unit del projecte europeu. També en parlo amb el Tory Walter, antic membre del Parlament. Tots dos em diuen que Gran Bretanya busca desesperadament un tractat de comerç preferent amb els Estats Units però que Trump no mostra cap fraternitat. Parlem del futur de la primera ministra britànica Theresa May. Els dos em diuen que té els mesos comptats i que és el fisuble per les negociacions més desagradables del Brexit. Després, els conservadors trobaran un nou líder abans de convocar unes eleccions que poden perdre.

Eleccions a Europa

Avui se celebren eleccions avançades a Àustria. La coalició entre democratacristians i socialistes pot resistir tot i que els socialistes retrocedeixen, com arreu. La setmana vinent hi ha eleccions a la República Txeca on l´home més ric del país, que es diu liberal però que té formes populistes, té totes les opcions de guanyar. Formar govern a Alemanya serà una feina llarga que pot durar fins a tres mesos. I a Holanda van celebrar eleccions a l´abril i encara no s´ha format el nou govern, tot i que l´executiu Mark Rutte III està molt a prop de néixer. Qui deia que l´estabilitat s´havia acomodat a Europa després de les eleccions franceses i alemanyes. Per cert, Macron té convulsions en el seu grup parlamentari perquè ni els havia explicat que faria una política de reformes severes a tots els socialistes que va anar repescant per les candidatures. Els Republicans han mantingut la majoria absoluta al Senat, després de les eleccions del 24 de setembre, i les primàries s´estan posant interessants amb el meu amic de joventut Laurent Wausquiez com a clar favorit. I a Itàlia es preparen per a eleccions el proper març o abril. Primer convé saber el resultat de les eleccions a Sicília, on sembla clar que guanyarà Forza Italia. Silvio Berlusconi, amb més de vuitanta anys, ja s´ha fet amb la idea que no pot ser candidat. I es una coalició sòlida de centredreta amb l´actual president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, un periodista de Mediaset de tota la vida. Renzi encapçalarà la candidatura del Partit Demòcrata (aparentment d´esquerres) i el Moviment 5 estrelles continua fort en les enquestes. El més probable serà tornar a veure una gran coalició a Italià (que vol dir legislatures curtes). Per fer-ho possible, primer han decidit canviar la llei electoral per parar els peus al partit del malestar. Per cert, parlant d´Itália, la setmana vinent se celebren referèndums consultius pactats sobre l´autonomia de la Llombardia i el Vèneto.

Tants altres temes

Deixo aquí les notes del retorn a aquestes pàgines constatant que perfectament es pot escriure i ocupar els pensaments sense entrar en el tema que m´ocupa cada dia. Torno a la lectura de Meditacions en el desert, de Gaziel i a aprofundir en la curiositat per articles i imatges de la revolta de la primavera de Praga. Aquests dies, el cervell m´ha portat a recuperar aquestes lectures. No sé pas ben bé per què...