Cartes

19.10.2017 | 07:16

Felip V+1
angel valencia BARCELONA girona
n Des del meu punt de vista, seria convenient canviar la numeració del rei Felip VI de Borbó per Felipe V+1.


A vista d´ocell
Mª Teresa Prat banyoles
n Tot i que els dies encara són força càlids, l´hivern es va acostant i els ocells van emprenent el seu viatge cap al sud. Qui pogués ser ocell! – podem pensar, avui, molts de nosaltres. Quina sort la seva de poder volar en llibertat! De no haver de creuar fronteres! D´haver de dir soc d´aquí o sóc d´allà! De poder fugir del fred i trobar escalf! De cantar el mateix harmoniós so sigui on sigui!... Són tantes les coses que cobegem o admirem dels ocells!, però jo n´hi ha una que, ara més que mai, envejo: és la seva vista, la vista d´ocell, la que li permet veure aquí i allà, que li dóna una amplitud de mires, que no permet que res ni ningú l´hagi de convèncer perquè s´avingui al seu criteri o pensament, que no jutja una realitat només des d´un punt de vista... A vista d´ocell es veu tot! Es veu que és fals i que és veritat, es veu qui acarona i qui colpeja, qui plora i qui riu, qui duu el cor a la mà i qui hi du una arma, qui estima i qui odia, qui roba i qui dona, qui s´equivoca per acció i qui ho fa per omissió, qui s´humilia i qui abusa, qui viu serè i qui exaltat, qui és just i qui no... Quina vista més privilegiada, la vista universal i neta d´un ocell!
Aixequem el vol! Siguem tots ocells! Tant de bo que avui, ni que sigui per a uns moments, la nostra, sigui una mirada a vista d´ocell del nostre món! Només així podrem, com ells, viure i volar en pau i llibertat! Perquè la verdadera justícia i llibertat no volen arran de terra sinó més alt, molt més alt!


Fermesa en la incertesa
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
n L´any passat per aquestes dates estàvem sense govern a l´Estat. Arran del fet, tot un gruix de disposicions i accions necessàries de les quals depenia no sols la millora, sinó simplement la continuïtat o el funcionament en bé de moltes persones o activitats de tot àmbit programades restaren sense recursos o frenades a l´espera del desenllaç del joc polític.
Llavors alguns parlaven de prudència i paciència quan preguntaves per tot allò que s´havia de fer i no es feia; tornarem, vista la situació present, a viure el mateix?
Crec que una de les formes de lluitar per allò que creus és seguir fent la vida quotidiana només alterant-la en moments puntuals d´acord comú, tal com va ser l´aturada del dia 3 d´octubre. Però una aturada no ha d´afectar la resta en espera d´aquest futur incert. Els moments d´incertesa no s´han de confondre amb la paralització.


El seny ens ha traït
JOAN JANOHER I SADURNÍ vulpellac
n Trista expressió: jo creia amb el bon criteri del nostre govern, i la manera de fer la política a favor de Catalunya. No vull ser crític al respecte, però el darrer pas ha sigut nefast per la ciutadania, que esperàvem una clara proclamació de la Republicà. El no proclamar-la, s´ha esdevingut una forta inquietud a casa nostra: pensant en les conseqüències com l´actitud del govern de l´Estat, per aplicar el seu article 155, al que des de fa setmanes, el compleixen en diferit. Llastimós.
No sóc cap analista polític, però em prenc la llicencia d´aportar la meva opinió al somni perdut. Ho dic amb molta pena, per quan la situació i empresonament de Cuixart i Sánchez, demostra l´estratègia radical del govern. S´actua amb criteri desproporcionat quant als afers polítics. Era un fet evident i que tothom ja esperaven, no ens han sorprès: però si ho han fet, per intimidar la ciutadania sobiranista. És un estatus amb dimensió desconeguda. Si us plau, actuem amb prudència i seny.
El nostre entusiasme s´ha vist traït per la jurisprudència del nostre president: al que s´havia confiat en falses promeses vingudes de fora, sense tenir la certesa de que se´ns escoltés. Per això, l´Estat actuà com a escarment amb contundència i menyspreu, davant d´una proposta fallida, i que per ells representa acabar amb el problema català. En canvi Catalunya, haurem de sentir-nos novament traïts, pel pragmatisme constant de diàleg, amb el qual mai se´ns ha escoltat. Quina llàstima!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema