Torna el franquisme. No és democràtic un país on als dissidents se'ls empresona. No és democràtic un país on el govern controla tot el poder judicial. No és democràtic un país on s'amenaça milions de ciutadans d'actuar amb violència perquè deixin de reclamar. No és democràtic un país on tornen a existir organitzacions clandestines democràtiques.

Els catalans estem acostumats al llarg de la història a firmar acords sota amenaces. Per això vull reivindicar un concepte de Pi i Margall que avui és revolucionari: el «pacte sinal·lagmàtic». El sentit que li donaven els republicans federals al segle XIX era el d'establir un acord entre iguals, lliure de coaccions i d'intromissió de la força. És un concepte que entronca amb la capacitat confederal de la Corona d'Aragó i del tipus de relació que s'establia amb el rei que abans d'iniciar unes Corts, calia que jurés les constitucions. Una cosa, que ni ara sap fer Felip VI. Segons Javier Pérez Royo, catedràtic de dret constitucional a la Universitat de Sevilla, el Rei amb el seu famós discurs s'ha saltat la Constitució. Quan es va posar el nom de Felip, ja havíem d'haver sospitat. Mira que hi ha noms a triar!

Bé, el més semblant a un pacte sinal·lagmàtic no va ser l'elaboració de la Constitució, ja que hi havia els canons apuntant els legisladors. Al meu parer va ser en l'intent de reforma de l'Estatut. Havien passat 25 anys i Pasqual Maragall va creure que era l'hora de plantejar un acord democràtic lliure de coaccions. Doncs l'estat s'hi va negar, allò que les urnes els havien negat ho van aconseguir amb el control de jutges, fiscals i el Tribunal Constitucional. Cal recordar que tot va començar quan van voler liquidar Pasqual Maragall, i la bomba final va esclatar quan el TC va humiliar el poble de Catalunya, essent President de la Generalitat una persona nascuda a Còrdova, el socialista José Montilla, que hores d'ara hauria de ser el català més enfadat. En el seu mandat el TC va fer un cop d'estat contra la constitució espanyola, en expressió del citat Pérez Royo.

Estem veient com ha existit una continuïtat massa evident entre el franquisme i el règim constitucional. La Brigada Aranzadi i els poders de l'estat es neguen a fer un acord sinal·lagmàtic amb Catalunya, volen imposar la seva voluntat. Ara ho sabem, s'han tret la careta. Però han comès un error, passi el que passi, Catalunya ho sap i ja no buscarà un pacte sinó proclamar una república per sortir-ne.