Els darrers dies i a causa dels incendis a Galícia, he llegit molts missatges a les xarxes socials on la gent es preguntava on eren tots aquells policies que havien vingut a Catalunya, en els moments importants i crítics com la catàstrofe natural que ha patit la comunitat més occidental de la península. És una pregunta que no s'ajusta a la realitat; que els recursos siguin escassos en aquests casos no té res a veure amb aquests policies. El problema, així ho veig jo, és com s'inverteixen més diners -no suficients- en l'extinció que en la prevenció. Però d'això només ens en recordem quan passa alguna cosa greu. A partir d'aquí pretenc fer una simple reflexió basada en coneixements i alguna qüestió amb la consonància demagògica dels que es feien la pregunta que abans he esmentat, amb la diferència que les que plantejo jo es basen en una realitat.
La meva pregunta és: on està tota aquella gent que, l'onze de setembre, el vuit d'octubre, el dotze i tantes altres dates surten al carrer a fer reivindicacions nacionalistes (perquè es bàsicament això) quan l'estat apuja el preu de l'electricitat, «prohibeix» les plaques solars, retalla les ajudes als més necessitats o fa pagar al ciutadà el forat econòmic dels bancs privats? O quan la Unió Europea i la seva societat dona l'esquena als centenars de milers de persones mortes els darrers anys al mediterrani. On som tots? Penjant l'estelada o la bandera espanyola al balcó?
Les respostes que he rebut abans d'escriure aquest article és que ja va sortir (150.000 persones) pel «tema dels refugiats» i que la resta de coses les arreglarem quan siguem un país. Primer hem de solucionar els problemes de casa, afirmen. «Catalonia First», com diria el president Trump. De veritat encara ens creiem que la lluita per crear un nou país i una nova frontera solucionarà tots els problemes esmentats i els que no? Amb qui? Amb la mateixa gent que ha anat agafada, sempre, de la mà dels partits conservadors i elitistes? Mai he cregut en les conspiracions, però si d'una cosa estic segur, és que ho estan fent molt bé per distreure'ns amb tonteries.
Que vivim en una comunitat on l'estat ens oprimeix és una mentida, que vivim en un país que ha millorat exponencialment durant els darrers quaranta anys és una veritat i que vivim en una comunitat de països on hi ha moltes coses a millorar, també. I aquí és on hauria d'estar la lluita de la gent. Igualtat, energia lliure, canvi climàtic, rendes bàsiques i educació són alguns dels problemes i qüestions que les societats més avançades ja estan discutint i on hauríem d'estar tots. Igualtat de possibilitats i igualtat entre homes i dones. Energia lliure i rendes bàsiques que són les claus del benestar global del futur, en la lliure energia endarrerits més de cent anys per esborrar del mapa gent com Nikola Tesla. Canvi Climàtic del qual tothom ja és coneixedor. Fa uns anys en un blog a La Vanguardia vaig ser molt crític amb els interessos que hi havia. Ara ja és innegable que toca treballar, i fort, per intentar que les conseqüències siguin les mínimes possibles. I educació, que és la responsable que totes les qüestions i lluites es facin possibles de la manera més efectiva. En una societat on la intel·lectualitat està al nivell d'ara és impossible avançar. Segurament tenim el que ens mereixem.
En els propers deu/vint anys veurem la mort del capitalisme i probablement la meva generació i les que venen serem els responsables de salvar el món. Pot sonar ficció, però no ho és. Entendrem la riquesa d'una altra manera i viurem en un sistema que encara no coneixem. El que està clar són dues coses: 1. Serà un sistema sostenible basat en la comunicació, els temes socials dels que he parlat i en la post ideologia política. 2. Qui prengui partida i es prepari a partir de ja, sortirà guanyant. La qual cosa significa que no tenim temps per gastar energia en batalles velles, de banderes i fronteres.
Hi ha problemes que per molt que ens facin creure que «estan lluny» són els que realment ens incumbeixen o haurien de fer-ho. Aquesta baralla ens cega de la realitat i és exactament això el que busquen certes persones que estan al poder. Si no ens agafem la mà per afrontar tots aquests gran reptes haurem fracassat com a societat. Internet lliure, educació moderna, energia lliure i renovable, social enterprise... són els conceptes que ens han de fer pensar i moure el cul, perquè si ens centrem en altres coses o girem el cap, ens ho trobarem de cares i serà més difícil no xocar. Si ho fem bé, mai més ningú es farà preguntes allunyades de la realitat.
