Qualsevol de nosaltres, si no és gaire mandrós, pot obrir en dos minutets a la Viquipèdia un perfil biogràfic propi, el d'un parent o el d'algun tipus que idolatri. La quantitat descomunal d'entrades d'aquesta enciclopèdia ens pot arribar a fer creure que hi trobarem dades sobre qualsevol individu rellevant. I no és així.

L'aparició del quart volum de Benvolguts Absents, de Joan Ferrerós, ens serveix per comprovar-ho, al mateix temps que exemplifica algunes diferències significatives entre el periodisme digital i el de paper.

Al seu llibre, Ferrerós ens glossa trenta empordanesos que van destacar en àmbits molt diferents i els recrea amb bonhomia, calidesa i proximitat. A hores d'ara, catorze d'aquests personatges no disposen de cap entrada a la Viquipèdia. I, entre els que hi són presents, només Carles Fages de Climent, Albert Compte i Florenci Mauné tenen una fitxa copiosa i ben elaborada. La trajectòria dels altres, en canvi, acostuma a quedar resumida en catorze ratlles (o encara menys).

Davant d'aquestes pinzellades impressionistes, la feina persistent de Joan Ferrerós em sembla necessària, lloable i molt valuosa. Des del punt de vista ultralocal, és un bon antídot contra les presses i el present continu informatiu al qual ens aboquen els mòbils i la xerrameca virtual. La morositat, el plaer de divulgar i la mirada lúcida són la clau de volta d'aquestes biografies. D'aquest mosaic esplèndid de gent que, d'una manera o altra, ens ha tocat de prop, ens ha acompanyat i ens ha ajudat a créixer. I que seria injust deixar arraconat sota l'oblit. O rere el soroll de fons dels bits i els píxels.