El Premi de Concòrdia a la Unió Europea?

El rei dels espanyols, Felip VI, en el discurs de lliurament dels premis remarcà « nuestro legítimo orgullo de pertenecer a la gran realidad democrática que es Europa». Un continent que segons el rei, « da respuestas a la modernidad», ja que « avanza hacia una mayor integración y convergencia». El rei, a més, reivindicà en el seu discurs « los principios democráticos en los que se sustenta la convivencia».

Quan el drama dels refugiats continua, amb la indiferència d'Europa, amb la mort d'homes, dones i nois que fugen de la guerra, és insultant que el Premi de la Concòrdia s'hagi donat a la Comissió Europea, pel seu paper infame davant la crisi dels refugiats. I és que la Comissió Europea ha perdut les arrels cristianes que van fer possible la seva fundació. Ara Europa no està arrelada en l'humanisme cristià, sinó que està governada pels mercats, les multinacionals i els interessos econòmics.

El Sr. Antoni Tajani afirmà, esperpènticament, que la «Unió Europea representa solidaritat». ¿On troben la solidaritat els refugiats que continuen morint a la Mediterrània? ¿Què pot dir la UE als familiars de les 2776 persones que s'han ofegat a la Mediterrània en el que portem d'any?

Ja tenia raó el papa Francesc quan, adreçant-se als participants del III Encontre de Moviments Populars reunits a Roma el dia 5 de novembre de 2016, els digué: «Se salven els bancs però no les persones». Mogut per la defensa de l'home i del dret de les persones al treball, al sostre i a la terra, el papa denuncià un sistema econòmic que, centrat en el diner i no en la persona, governa «amb el flagell de la por i la violència».

En aquella trobada, on el Papa expressà la «set de justícia» i el crit en defensa de «terra, sostre i treball» per a tothom, el papa Francesc denuncià una humanitat que s'enfonsa, pel fet de salvar els bancs i descartar les persones. ¿Ací veiem, com deia el rei, «el legítimo orgullo de pertenecer a la gran realidad democrática que es Europa»?

Per això el papa Francesc expressà la necessitat d'un «canvi d'estructures perquè la vida sigui digna» i recolzà els integrants d'aquests moviments populars, que el papa anomenà, «poetes socials».

La Unió Europea mereixeria el Premi de la Concòrdia, si com digué el papa el novembre de 2016, fomentés «treball digne per als exclosos del mercat laboral, terra per als pagesos, vivenda per a les famílies sense llar, lluita contra la discriminació, la violència contra la dona i les noves formes d'esclavitud, la fi de les guerres, del crim organitzat i de la repressió». Però no és així, ja que la Unió Europea, lamentablement, està governada «pel diner», per mitjà del «flagell de la por, de la violència econòmica, social, cultural i militar, que engendra més i més violència». Per això el papa Francesc denuncià també el «terrorisme que neix del control global del diner i atempta contra la humanitat».

Ja en l'encíclica Quadragesimo Anno, del 15 de maig de 1931, el papa Pius XI preveié «el creixement d'una dictadura econòmica, que ell anomenà imperialisme internacional del diner». I el papa Pau VI denuncià la «nova forma abusiva de dictadura econòmica», per mitjà de la Carta Apostòlica, «Octogesima adveniens», del 14 de maig de 1971.

La Unió Europea no hauria de construir-se sobre l'ídol diner, que com ha dit el papa Francesc, «regna en lloc de servir i tiranitza i terroritza la humanitat». De fet, Jesús de Natzaret prioritzà la dignitat de fills de Déu «per damunt d'una interpretació formalista de la norma», ja que Jesús denuncià la idolatria dels fariseus que anaven darrere els diners: «No podeu ser servidors de Déu i dels diners» (Lc 16:13-14).

La Comissió Europea seria digna del Premi de la Concòrdia si, com demanava el papa Francesc, defensés «un projecte pont dels pobles, enfront del projecte mur dels diners» i acollís amb sol·licitud els refugiats, les famílies expulsades de la seva terra. Per això l'Església, com digué el papa ha de «pronunciar-se i actuar enfront de situacions on hi ha ferides i sofriment dramàtic», per tal de trobar una solució a aquestes tragèdies.

Si la Comissió Europea, en comptes d'estar governada per la tirania dels diners treballés per «construir ponts entre els pobles», sí que mereixeria el Premi de la Concòrdia. Però com digué el papa Francesc el 5 d'abril de 2016, «Déu i els diners són dos amos irreconciliables».

Per això cal repensar de nou la UE per tal que retorni als ideals de l'humanisme cristià que van fer possible el seu naixement, quan el 25 de març de 1957 la República Federal d'Alemanya, Itàlia, França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos van signar el Tractat de Roma.