«Alien»

09.11.2017 | 01:18

Vaig començar a llegir el llibre amb les sabates posades, com si hagués de sortir en una estona. A la tercera pàgina me les vaig treure. A la cinquena, em vaig treure el jersei i em vaig descordar la camisa. A la desena, vaig anar a l'habitació i vaig agafar un coixí per col·locar-lo a la taula sobre la qual recolzava els peus, ja que havien començat a fer-me mal els talons. A les 50 pàgines vaig baixar al restaurant de l'hotel a prendre una sopa de ceba que estava molt calenta i em va cremar la llengua. I no només la llengua, sinó la boca sencera. Vaig notar que la mucosa de l'interior de les galtes es desprenia de les seves parets com un paper vell. Mai m'havia passat una cosa semblant. Em tocava aquí i allà amb la punta de la llengua i el revestiment mucós es convertia en una matèria grumollosa, condesada, com un engrut caducat. Tot per la impaciència de tornar a l'habitació per continuar la lectura del llibre.

Quan vaig pujar, vaig anar a rentar-me les dents. Vaig començar per la part dreta, però em va semblar que estava netejant les dents d'un altre. Havien encaixat al meu rostre una boca aliena. Déu meu!, vaig exclamar amb aquella llengua estranya. Vaig tornar a la saleta, vaig agafar el llibre, vaig continuar llegint després de llevar-me un altre cop les sabates, treure'm el jersei i descordar-me la camisa. L'acció era trepidant, no podia deixar-ho. Malgrat això, em vaig quedar adormit, sempre m'entra la son després de menjar. En despertar-me, vaig sentir que els meus ulls tampoc eren els meus ulls. Tot el que veia ho veia per a algú. No sabria dir per a qui.

Vaig acabar el llibre a la nit gràcies als ulls d'aquest altre per al qual vaig subratllar també algunes frases. Em vaig adormir mastegant els trossos de carn tova que es desprenien de les parets de la meva boca, que en realitat ja no era la meva boca. Vaig despertar-me a les set o vuit hores. Vaig obrir els ulls que no em pertanyien, vaig badallar amb la boca prestada i em vaig dirigir al lavabo amb unes cames que acabava d'estrenar. Jo era un altre. Em passa quan viatjo lluny i llegeixo al mateix temps llibres que impliquen un segon viatge. Vaig demanar al servei d'habitacions un esmorzar abundant i vaig sortir a caminar per la ciutat estrangera com si un alien m'hagués envaït. Vaig trigar a tornar en mi el mateix que em va caler per tornar a Madrid.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema