La dèria de ser transversals

18.11.2017 | 02:44

Transversal, aquesta és la paraula. Les candidatures volen ser transversals, que és com dir que s'expandeixen cap als costats. «Transversal: que va en una direcció que travessa una direcció donada», segons el diccionari. O sigui: entravessat.

Puigdemont vol encapçalar una candidatura tan transversal que el seu propi partit, el PDeCAT, se sacrifica per deixar espai a candidats de fora. Esquerra també parla de transversalitat, aconseguida a còpia d'independents. Però en tots dos casos es tracta de gent afí, de la mateixa corda. El que té mèrit és el PSC, que de tan transversal ha ficat a la mateixa llista el darrer secretari general d'Unió Democràtica, Ramon Espadaler, i l'exfiscal Carlos Jiménez Villarejo, que havia estat candidat europeu a les llistes de Podem. Els més veterans recordaran que va dirigir l'acusació pública en la querella contra Jordi Pujol pel cas de Banca Catalana, en una època, el 1985, en què ja existia Convergència i Unió. Duran Lleida era diputat a Corts per la coalició, i destacat dirigent d'Unió Democràtica. I ara votarà la llista on hi ha el fiscal implacable que volia ficar Pujol a la presó. Quines voltes que dona la política.

Transversalitat. La CUP no necessita parlar-ne perquè és tota ella horitzontalitat, i tendeix espontàniament al nexe amb altres ens horitzontals del mateix pla. La CUP és un dels «tres rasclets» que esmenta Oriol Junqueras en la carta que ha enviat als militants d'Esquerra des de la presó madrilenya d'Estremera. Una carta emotiva que investeix Marta Rovira amb tots els atributs del lideratge en la seva absència, i ja la veu presidenta de la Generalitat. Senyal que no compta poder-ho ser ell mateix, fins i tot si surt en llibertat amb càrrecs i fiança: el procés judicial serà llarg i li ocuparà moltes energies, igual que a tots els querellats, Puigdemont inclòs. Per això, quan Junqueras diu que Puigdemont és el seu candidat a president, parla en termes simbòlics, d'una restitució formal que podria ser el primer gest d'un Parlament amb majoria sobiranista, per, tot seguit, decidir qui governa de veritat, qui ocupa els despatxos ara buits i posa fi al telecomandament de les conselleries des de Madrid, ja que, segons l'acord del Senat, el 155 es desactiva quan es constitueix nou Govern. Un Govern amb quina majoria? Junqueras estira una mà cap als comuns. En un escenari d'ajornament indefinit de la independència, poden ser una alternativa al suport de la CUP.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema