La successió dels estrangers residents a catalunya

24.11.2017 | 07:05

L estiu de l´any 2015 marcava l´entrada en vigor del Reglament Comunitari (UE) 650/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de juliol, relatiu a la competència, llei aplicable, el reconeixement i l´execució de resolucions, l´acceptació i l´execució dels documents públics en matèria de successions mortis causa, i la creació d´un certificat successori europeu.
Tot i la repercussió que va tenir la seva entrada en vigor, encara a dia d´avui trobem casos en què la gent no ha fet la previsió que correspondria i es troben amb veritables sorpreses, no sempre desitjades.
Certament, l´entrada en vigor del Reglament comunitari va suposar un abans i un després en matèria successòria, especialment en el dret internacional privat successori.
Sens dubte la principal novetat fou la que fa referència a la llei aplicable a la successió. Aquesta serà la llei de l´estat en què el causant tingués la seva residència habitual en el moment dels traspàs, amb l´excepció que abans hagués escollit la llei corresponent a la nacionalitat que posseïa en el moment d´atorgar testament o en el moment de la mort.
La determinació de la llei aplicable és pe­ça clau per a la resta de qüestions que deriven de la successió, com la determinació dels hereus i legataris, la capacitat per succeir, el desheretament, les reserves legals o legítimes, l´administració de la herència... I també en els casos en què no hi hagi testament, ja que llavors serà la mateixa llei la que determini qui tindrà dret a la successió.
Per tant, i des del dia 17 d´agost de 2015, data exacta d´entrada en vigor del Reglament, a un ciutadà estranger resident a Catalunya, que no hagi optat per la llei de la seva nacionalitat, se li aplicarà el Codi Civil de Catalunya quant a la regulació de la successió mortis causa.
A falta de testament, recordem que serien hereus els descendents per parts iguals i el cònjuge vidu conservaria l´usdefruit universal vitalici sobre tota la herència (que podria commutar per la plena propietat d´una quarta part de la herència i l´usdefruit de l´habitatge habitual), respectant, això sí, les legítimes que corresponguin, que a Catalunya representa una quarta part de l´actiu hereditari.
A tenir en compte que el concepte de residència habitual pot no coincidir amb el concepte de residència fiscal. El Reglament no interfereix en la sobirania fiscal dels Estats membres, així doncs les implicacions tributàries seran competència exclusiva del dret nacional en funció dels punts de connexió que aquest pugui preveure.
Era i és convenient, per tant, revisar els testaments ja atorgats i comprovar que s´ajusten a la voluntat del testador, podent optar en el seu cas per la llei aplicable a la successió que millor s´adapti a les voluntats del causant.
Per últim, quant al certificat successor europeu, serveix per acreditar la condició d´hereu, legatari o administrador de la herència davant de qualsevol Estat membre. Aquest certificat l´emetrà el notari que conegui de la successió, i serà especialment útil per inscriure els béns i drets successoris en el registre d´un Estat membre, així com agilitzar els tràmits de les herències que estiguin formades per béns ubicats en diferents països, facilitant així les gestions que hagin de dur a terme els successors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema