La tutela que exerceix el Ministeri d'Hisenda sobre els ajuntaments és cada vegada més aclaparadora. L'Ajuntament de la capital d'Espanya s'ha afegit a la llista d'aquells que, per superar el límit de despesa imposat pel govern cada any, s'han vist obligats a elaborar un Pla Econòmic Financer (PEF). En el cas de Madrid, amb un superàvit pressupostari de 1,022 MEUR a l'any 2016, no se li ha acceptat el pla de reequilibri presentat i se li ha ordenat retallar la despesa o augmentar els ingressos el 2017 en 238 MEUR i en 243,5 MEUR el 2018. A la vegada se li exigeix informació setmanal de les mesures emprades per retornar a la «senda de la despesa». Ha d'estalviar o augmentar els tributs quan té superàvit? Absurd!

Bé, el ministre Montoro actua amb mà de ferro en defensa de la política d'austeritat iniciada per la via de la reforma exprés de l'article 135 de la Constitució i plasmada en la Llei orgànica 2/2012 d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

Aquesta normativa, completada amb altres disposicions, suposa un feixuc viacrucis per als alcaldes que han de complir amb els principis d'estabilitat pressupostària, la regla de la despesa, el límit d'endeutament i el període mitjà de pagament a proveïdors.

Tothom acceptarà que s'ha d'evitar que les administracions públiques gastin més del que ingressin (estabilitat pressupostària), que el deute financer no s'enfili fins a extrems exorbitants (sostenibilitat financera) i que s'adoptin mesures per reduir la morositat.

Ara bé, és una bajanada una regla de despesa que limita l'augment anual de la despesa a un percentatge que aprova el Consell de Ministres («la taxa de referència de creixement del PIB de mitjà termini de l'economia espanyola»).

I per definir la despesa computable s'encarrega la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) adoptant el criteri discutible d'equiparar la despesa computable a unes magnituds macroeconòmiques («usos no financers definits en termes del Sistema Europeu de Comptes») per raons de conveniència o oportunitat.

A més, el ministre Montoro castiga els incomplidors quan altres països de la Unió Europea no apliquen mesures coercitives, sinó només recomanacions de bon govern.

Per tant, aquesta regla absurda ha de ser abolida per ser contrària al sentit comú, com ho demostra el cas de l'Ajuntament de Madrid.

Tot aquest rebombori ha propiciat que la Comissió d'Hisenda del Congrés aprovés el 13 de novembre passat una proposició no de llei per eximir de l'aplicació de la regla de despesa els ajuntaments que tinguin superàvit, un nivell de deute inferior al 110% dels ingressos corrents i compleixin amb el termini de pagament als proveïdors.

Veurem com quedarà tot plegat.