Estàs igual

06.12.2017 | 01:06

Hi ha, en els retrobaments amb persones que fa temps que no veus, una fórmula verbal molt recurrent: «Estàs igual». Sí, sé que esteu somrient, perquè a totes i a tots us passat un o molts cops a la vida. A més, és una reacció que arriba a semblar automàtica. Et veus amb un algú que semblava amagat en un calaix de la memòria, obre uns ulls com taronges, somriu com si les galtes fossin capaces d'eixamplar-se fins a l'infinit, i després de les tradicionals encaixades de mans, petons o abraçades, et deixa anar aquest «estàs igual» de manera absolutament incontrolable. Per descomptat que es diu per quedar bé, per aquesta obsessió col·lectiva per negar el pas del temps i el que hi ha d'evident en els rostres propis i aliens, però es diu de forma tan lleugera, i també tan sistemàtica, que no pots evitar pensar que el teu interlocutor en el fons no pensa el que diu. Sona millor com a concepte que no com a compliment, per ser justos. I aquest és el motiu pel qual és mentida. Sempre i en qualsevol context, és mentida. Per més bé que maduris o envelleixis, per més que apel·lis a una determinada imatge juvenil de tu mateix, no fotem: mai no estem igual. Fins i tot es pot dir que és una afirmació perversa, perquè negar-te qualsevol evolució des d'una determinada època de la teva vida comporta dir-te que no tens la capacitat de ser ningú més que aquell que havies estat. Per tant, aquesta persona no et diu la veritat perquè admetre les teves transformacions suposa constatar les seves, i haver d'acomiadar-se d'una versió d'ella mateixa que mai no tornarà. Els que us ho diguin sí que «estan igual»: igual d'ancorats en el passat, igual de nostàlgics de les vides que ja no tornaran a viure. Doncs va, prou formalismes. I un respecte pels cabells blancs i les arrugues, que tenir-les en temps d'immediateses ja és tot un mèrit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema