El paper de regal

14.12.2017 | 07:12

La gran indústria del Nadal és el paper de regal, que ho envolta tot: l'estoig de l'anell d'or i la caixa del televisor de 65 polzades. El Nadal és tot embolcall: la música i els llums del carrer són l'embolcall que indueix a veure l'aparador que és el paper de regal del que conté la botiga que és on comprem el regal i ens regalen el paper que l'envolta.

El de regal és un paper teatral que representa de manera brillant, en general, al regal, amb una mica de pompa operística (ara que tantes òperes s'emboliquen en el paper de regal de l'escenografia) l'alegria d'una comèdia colorista i la tensió d'intriga del contingut.

El Nadal anuncia molta sorpresa, valgui la contradicció perquè una sorpresa advertida deixa de ser-ho i per això també fem veure molta intriga – «què serà, quina emoció!» – davant del paper que embolica un regal.

Tots reconeixem la importància del paper del regal perquè alguna vegada, insegurs de l'elecció d'un obsequi, hem caigut en el parany venedor de «t'ho embolico maco i ja veuràs que bé quedes».

Psicològicament, en el paper de regal queda escrita la nostra capacitat de demora de la recompensa, tant en els que destrossen el paper com en els que el desemboliquen amb tota la cinta adhesiva (perquè el paper de regal també és regal).

Industrialment, el paper de regal és el que més es ven per Nadal i laboralment, tots els contractats per embolicar i vendre aquests regals són un obsequi per a l'estadística d'ocupació que rep el govern en paper estadístic i amb el que embolica un mes a l'any aquesta realitat laboral d'estrassa, aquesta temporalitat hivernal, aquesta flexibilitat horària, aquesta miserabilitat salarial.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema