Entre la molta propaganda política que m'ha arribat a casa, hi ha la d'un senyor que surt sovint a la TV, caminant pel bosc. L'he reconegut a l'instant, no només per l'inusual pentinat, sobretot per l'abric fosc que llueix durant les seves passejades forestals. Un passejant solitari pel bosc, amb abric llarg i un somriure estrany -qui somriu, quan passeja sol pel bosc?- resulta inquietant: en qualsevol moment et crida, pst-pst, des de darrere d'un arbre mentre s'obre l'abric per mostrar-te el que preferiries no veure. Als meus fills grans ja no els espanta, estan avesats a tot, però l' Ernest, de només vuit anys, quan el veu tremola. Jo aprofito cada aparició televisiva per alliçonar-lo.

- Si mai vas pel bosc i apareix un home com aquest, arrenca a córrer, no li facis cas si et vol donar un caramel.

O sigui que obro la carta i m'apareix el tio de l'abric fosc. Amb l'abric fosc. Es veu que encapçala una candidatura, però després de capgirar el sobre, sacsejar-lo, desmuntar-lo i regirar-lo, no he trobat programa electoral. De fet, no he trobat una sola proposta. Només un fullet amb la llegenda «Perquè torni el president, s'ha de votar el president», i una carta que, tot i dirigir-la a mi personalment, comença dient-me «Benvolguda, benvolgut», com si dubtés de quin sexe assignar-me, com si al bosc hagués perdut discerniment. Explica després que hi ha una «violació continuada dels drets civils» -interpreto que al bosc on viu- que la candidatura «neix recollint el clam del carrer» -oblida concretar a quin carrer es refereix, o almenys de quina població- i que farem «un país amb més oportunitats per a tothom».

En resum, demana el vot però no realitza ni una sola proposta, no llisca una sola idea, no esgrimeix cap estratègia. Tal com diu el fullet que acompanya la carta, el vot servirà únicament perquè torni a casa el senyor de l'abric, a passejar pels nostres boscos en lloc dels belgues, massa freds. Ja faig bé d'advertir l'Ernest, mai se sap.