Cada any en arribar el Nadal hi ha diverses veus que reclamen deixar de banda la religió i les tradicions cristianes, i així, en defensa d'una pretesa laïcitat, no felicitar el Nadal sinó les festes. Per això en molts llocs (en anuncis o llums al carrer) hem passat del bon Nadal, a bones festes.
Fa dos anys en un interessant article de Gabriel Janer Manila ( Diari de Girona, 19 de desembre de 2015) aquest escriptor recordava l'anècdota d'un professor seu d'antropologia que els deia: «No soc creient però sí practicant», una frase, certament provocativa, contrària al que estem acostumats a sentir («Soc creient però no practicant»). Gabriel Janer deia que avui hi ha molta gent que «milita» en l'agnosticisme cristià, ja que són persones que sense ser cristianes valoren i defensen els principis de justícia social, d'amor i de generositat continguts en el cristianisme que porta el missatge de Jesús de Natzaret, encara que a vegades aquest missatge l'hem desfigurat o prostituït.
La frase provocativa «No soc creient però sí practicant», donava a entendre una realitat irrefutable. I és que les bases que «m'han configurat, que han configurat la vida del meu poble, són d'arrel cristiana», deia el professor citat per Gabriel Janer. I contava aquesta anècdota: les mares dels alumnes de Rozzano, un poble a prop de Milà, van demanar poder cantar nadales a l'escola. Però el director del centre va decidir renunciar a la festa de Nadal, per subratllar el sentit laic de l'escola i evitar conflictes amb els alumnes d'altres cultures. Les mares i l'AMPA van protestar al director de l'escola per la decisió de prohibir les nadales. Aquest fet va alçar polseguera i va derivar en un debat sobre la defensa de la identitat cultural i la tolerància. Al final, contava Gabriel Janer, va intervindre el primer ministre italià, Matteo Renzi, que va afirmar que a Itàlia, ni laics ni cristians renunciaran mai a la festa de Nadal.
El professor Gabriel Janer recordava també un manifest dels anys setanta del Partit Comunista, on es reivindicava l'ensenyament a les escoles públiques de la Història Sagrada, «ja que el 90% de la cultura europea no es pot entendre sense un cert coneixement del cristianisme». Com tampoc no es pot entendre sense tenir en compte la cultura grecoromana.
També en un encertat article ( Avui, 25 de desembre de 2015), l'actual director de TV3 Vicent Sanchis, reivindicava igualment la festa de Nadal sense haver de demanar perdó pel fet de celebrar-lo, ni tampoc a utilitzar eufemismes, com escrivia Josep M. Casasús ( Avui 25 de desembre de 2015).
I la periodista Pilar Rahola, gens sospitosa de «beata», defensava en un altre article ( La Vanguardia, 17 de desembre de 2015) la validesa i la importància de celebrar el Nadal, sense disfressar-lo. Rahola escrivia: «Quan jo era adolescent era un clàssic menysprear el Nadal, entès com una festa caduca, religiosa i tradicionalista». I és que es criticava «la família, concebuda com una estructura reaccionària». Però amb el pas del temps, aquelles generacions contestatàries «no només celebrem el Nadal, sinó que hem cregut tant en la família», que hem descobert en ella «una escola de valors». La periodista acabava el seu article denunciant «una cultura progre mal entesa, que s'incomoda perquè la festa és catòlica -com si dos mil anys de catolicisme no foren la nostra cultura». I és que encara hi ha qui creu «que les tradicions són carques, quan són senyals d'identitat».
També l'escriptor Fernando Trias de Bes ( Ara, 7 de desembre de 2015), recordava en un article seu que el Nadal és la festa cristiana on «recordem el naixement de Jesucrist». Per això «encara que només sigui per respecte a la història i a la tradició judeocristiana a la qual pertanyem, els motius» dels llums als carrers durant aquests dies, «han de guardar relació amb el que celebrem». I és que en determinats carrers com el Paral·lel, a Barcelona, com deia Trias de Bes, s'havien posat llums amb cabareteres i les típiques estrelles d'un camerino. Trias de Bes recordava que el Messies va portar «un missatge d'esperança i d'amor» i «el seu llegat és part de la nostra forma de viure». Aquest articulista defensava que «cercar un laïcisme legítim no ha de portar-nos a perdre l'essència de les festes ni el seu contingut que, religiós o no, és el sentit del Nadal, un sentit que es manté fins i tot dins del laïcisme». Trias de Bes acabava lamentant el text de l'Ajuntament de Barcelona que per anunciar el Nadal deia que és el temps «en què la llum de la ciutat, produïda simbòlicament per la força dels seus habitants, lluita contra la foscor de l'hivern i del passat. Doncs no», deia Trias. «No celebrem això. Celebrem el Nadal. No cal creure en Jesucrist per dir-ho. Només en el seu missatge d'amor».
Alguns s'entesten a difuminar o maquillar el Nadal, com si la cultura cristiana, com diu Pilar Rahola o Trias de Bes, no haguessin configurat el passat i el present del nostre poble.
Hi ha molta gent que és creient però no practicant, però també n'hi ha molta més que és practicant sense ser creient, i per això celebra el Nadal.
A tothom, bon Nadal!
