Tomània o Tabàrnia?

29.12.2017 | 09:21

A Catalunya Ciutadans continua essent el que era abans del 21-D: un partit que no controla cap administració i que cultiva l'arrogància «sorayesca». Com si tingués el poder de la menuda i poderosa vicepresidenta espanyola. No controla cap poder i a curt termini no té cap possibilitat d'abordar-lo perquè, malgrat els resultats del dia 21, és més probable que volin les vaques d'aquell vell anunci de La Vanguardia, que no pas que Inés Arrimadas entri al Palau de la Generalitat, si no és de visita com a cap de la oposició o com a presidenta de Tomània... o era Tabàrnia? (un país taronja que posa calents molts predicadors i comunicadors però que és tan irreal com la República Catalana).

A curt termini, Ciutadans té tantes o menys possibilitats de presidir el país que Carles Puigdemont. Tampoc té cap alcaldia a Catalunya, cap diputació ni cap consell comarcal. Res de res! El 2019 serà l'any que intentarà l'assalt al poder local. Però molt haurien de canviar les coses perquè pugui propagar-se. En l'afany d'atraure votants, Ciutadans s'ha convertint en un enemic transversal. És un partit arrogant que ha basat el seu creixement en atacs alienats i sobreactuats que li han barrat moltes portes. Com a anticatalanista furibund que és, té les portes dels independentistes totalment tancades i, segurament, també les dels Comuns. Però a més a més, els resultats del dia 21 han encès una alerta taronja entre la resta de partits unionistes. Ciutadans s'ha convertit en un rival molt seriós del PP i del PSOE. Sens dubte els estrategs d'aquests partits aconsellaran aturar la seva propagació.

Posem que Ciutadans guanya les eleccions a Barcelona amb una minoria –ja no existeixen les majories absolutes–, i intenteu fer qualsevol combinació. Comprovareu ràpidament que les sumes són molt complicades. La victòria perdedora d'Arrimadas a les eleccions catalanes ha posat molt nerviosos la resta de partits unionistes en vista a les municipals. Però el pas del roig al taronja, traslladat a les eleccions municipals, es planteja d'entrada complicat. Els socialistes tenen un munt d'alcaldes amb pes i carisma i disposen d'estructura política i sociològica al territori. Es fa difícil creure que Ciutadans, amb una estructura més llanuda que el PP en el territori català, pugui descavalcar-los.

Mentre sigui un partit fanfarró de maneres arrogants, tindrà les sumes complicades. S'haurà de limitar a governar Tabàrnia o Tomània, un país governat per Hynkel.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema