Darrere el cas resolt

03.01.2018 | 07:14

La resolució del cas de la desaparició de la jove Diana Quer, amb la trobada del seu cos en un pou, mostra la problemàtica al voltant de les persones desaparegudes a casa nostra. En xifres oficials, hi ha cada any 14.000 persones desaparegudes a Espanya, cosa que suposa 14 noves investigacions obertes al dia. En un procés, pel que sembla, interminable, i que ha de superar les capacitats organitzatives de qualsevol cos de seguretat.

Des d'organitzacions de persones desaparegudes, s'ha criticat l'existència dels casos mediàtics, com el de la jove madrilenya Diana Quer, enfront d'altres investigacions que no tenen ni una mínima part d'aquest desplegament. En el cas de la noia, diuen els experts que s'ha aplegat el cas d'una jove de 18 anys, d'una família benestant, el pare és empresari d'èxit, i que han sabut engrescar als mitjans en la investigació. Un cas que atreu a l'opinió pública, per morbositat o per la terrible injustícia que amaga. Un suport que no té tothom o disfruten poques famílies. Sos Desapareguts, organització que aplega a familiars de desapareguts, explica que el ressò de les persones grans desaparegudes és escàs. En el cas de les desaparicions de les persones grans, un 46% d'elles acaben sent trobades sense vida. Una mort que en un percentatge es pot evitar si la persona duu un geolocalitzador, una eina tecnològica que les famílies amb persones grans haurien de tenir, i que els ajuntaments haurien de potenciar per prevenir problemes.

Entre el munt de desaparicions anuals, hi ha un calaix de sastre, un cúmul de casos. Hi ha possibles assassinats que sorprendrien al mateix Hitchcock, temes de drogues, bandes o xarxes de prostitució. Hi ha accidents, de tota mena. Fugides d'adolescents. Persones que no estan contentes amb la seva vida, abocades a un dia a dia que rebutgen, i que no saben com trencar. La fugida, o l'intent de canviar de vida és la seva resposta. Una solució que suposa trencar amb la parella, amb les famílies; i deixar-les amb el cor trencat i l'interrogant perpetu de no saber què ha passat als seus éssers estimats. Un dolor inacabable. Segurament, també hi ha morts naturals o estrambòtiques. Uns casos que mostren com és de complexa, difícil i injusta la vida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema