Enlloc

Moltes tardes se'm fa de nit llegint. No és estrany que quan es fa fosc a la vida, es faci de dia dins del llibre. En les novel·les, en general, sempre saps l'hora que és per als personatges. Mentre llegeixes, vius en aquesta hora també amb independència de la que marqui el rellotge. Per això, quan tanques el llibre has d'efectuar un reajustament mental del tipus del que portes a terme en acabar de veure una pel·lícula en la qual plovia i descobrir que al carrer fa sol. En les novel·les també plou. Si estan ben escrites, aquesta pluja t'amara. A l'interior d'un assaig, en canvi, no sol haver-hi hora ni fenòmens atmosfèrics. En els assaigs les idees apareixen com les escultures en un museu: moltes d'aquestes es troben tancades en urnes de vidre per evitar que els visitants les toquin.

Hauríem d'atrevir-nos a grapejar les idees com ens atrevim a grapejar els personatges de les novel·les o de les pel·lícules. Contemplar una idea amb la mirada acrítica i atònita amb la qual ens acostem a un quadre de Velázquez, per posar un exemple, no és bo ni per a la idea ni per a nosaltres. La manera com contemplem una pintura no modifica els seus elements (encara que pot canviar el seu significat), però la forma de relacionar-nos amb les idees les altera. De fet, la història de les idees és sobretot la història de les seves alteracions. De la mateixa manera que el núvol al qual observem estirats sobre l'herba, boca amunt, passa de gat a ratolí o de nen a adult, les idees percebudes amb actitud crítica s'esfilagarsen o s'agrupen com ho fan els cirrus o els nimbes sota l'efecte del vent.

El primer que convé esbrinar d'una idea és si ens la serveixen desossada. El paio que està al meu davant a la carnisseria acaba de demanar que li desossin el pollastre per evitar ennuegar-se. Les idees bones, en canvi, són les que se't creuen a la gola i et tallen la respiració. Amb quantes idees d'aquest tipus ens creuem al dia? Amb cap. Hi ha un servei a la carta de les idees com un servei a la carta dels programes de la tele o de la ràdio. No suportem un editorial d'un diari que ens tregui la raó. Així, intel·lectualment parlant, no anem enlloc.