Ara fa 88 anys Josep de Calassanç Serra i Ràfols va emprendre dues campanyes successives d'excavacions arqueològiques a Girona. L'Institut d'Estudis Catalans s'havia proposat de col·laborar amb la Unió Acadèmica Internacional en el seu gran projecte sobre el món romà: Forma Orbis Romana. És en aquest context que Serra Ràfols va començar a treballar en la part dedicada a Catalunya que portaria per títol Forma Conventus Tarraconensis. Una primera part del seu treball dedicada a Badalona i Blanes va ser publicada l'any 1928.
Després en els anys 1930 i 1931 faria una exploració sistemàtica del perímetre de la muralla romana de Girona: excavacions i prospeccions al carrer de les Ballesteries a la casa Boschmonar, a la pujada de Sant Feliu, als murs exteriors de la casa Pastors i al portal de Sobreportes, a la Torre Gironella, a la torre del Telègraf, al pati de les Àligues, a la porta Rufina, al pati del col·legi de la Sagrada Família i a la torre de la casa Agullana. El resultat d'aquesta exploració va ser publicat l'any 1936 a l' Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans (1927-1931) i després de noves recerques completaria aquesta informació l'any 1942 a la revista Archivo Español de Arqueología (nº 47).
Els plànols, dibuixos i fotografies que s'han conservat d'aquests treballs acrediten l'abast d'un mètode d'aproximació sistemàtic al coneixement del traçat i les característiques de la muralla romana de Girona. Sistemàtic i extens en la mesura de les possibilitats dels anys trenta i sempre considerant la voluntat d'aproximació de conjunt que deixava per a treballs posteriors la recerca més aprofundida de molts dels temes que en aquell moment tot just quedaven apuntats.
Serra Ràfols va disposar per a la realització de les seves campanyes d'excavacions i per a la continuïtat dels treballs posteriors d'uns col·laboradors de primer nivell: Rafael Masó i Valentí i Francesc Riuró i Llapart. Masó estava tocat per la passió i el gust pel patrimoni i en la seva condició d'arquitecte influent i també de regidor de l'Ajuntament de Girona disposava de facilitats pels contactes amb els propietaris de les cases (sovint l'església), amb les brigades municipals i amb els paletes i constructors de la contrada. Per la seva banda Riuró havia mostrat ja les seves inclinacions per l'arqueologia però sobretot desplegava la seva facilitat pel dibuix col·laborant a l'estudi d'arquitectura de Rafael Masó.
Durant una colla de mesos amb la Rosa Maria Gil i Tort hem estat estudiant aquesta col·laboració arqueològica entre Masó, Serra Ràfols i Riuró a través sobretot de la correspondència intercanviada entre tots tres i que en un cert sentit és com una mena de diari de les excavacions. D'aquest estudi se'n desprèn l'abast de l'operació endegada per l'Institut d'Estudis Catalans i també la vocació d'arqueòleg de Rafael Masó per la forma com es va bolcar en aquests treballs.
He evocat el moment històric de les excavacionas dels anys 1930 i 1931 per subratllar que en aquell moment es van posar els fonaments d'una tasca que amb intermitències ha continuat fins ara mateix i ha anat donant fruits molt substantius per conèixer millor els moments fundacionals de la nostra ciutat. Després de la Guerra Civil primer el mateix Serra Ràfols i més endavant Miquel Oliva, Aurora Martín, Josep M. Nolla, Jordi Sagrera, Josep i Eduard Canal prosseguiren aquella tasca pionera.
Però ho he fet sobretot perquè en els darrers tres anys i al ritme de noves oportunitats en el centre històric de Girona tinc la sensació que es presenten noves oportunitats en alguns casos per explorar nous jaciments (Sant Nicolau, l'Hospital dels Capellans, la Pujada del Rei Martí), amb troballes remarcables (urnes, sitges, enterraments) i en d'altres per reprendre el guió iniciat fa vuitanta vuit anys per Serra Ràfols i Rafael Masó.
És la sensació que em donen els treballs que està duent a terme l'arqueòloga Maribel Fuertes a la casa Puig Salellas de la pujada de Sant Feliu i a l'interior de les cases del carrer del Bellmirall i del carrer dels Alemanys que es vinculen amb el pany de muralla de la Porta Rufina i del pati de l'antic col·legi de la Sagrada Família. Les troballes són remarcables, l'aprofundiment en el coneixement del traçat de les muralles romana, carolíngia i medieval permetrà avançar més en el coneixement que ja teníem i ens portarà segurament a haver de plantejar nous espais visitables en el recorregut arqueològic per l'antiga Gerunda. S'insinua, doncs, que potser es pugui veure més i millor el pany de muralla de la plaça de Sant Domènec, que es pugui fer visitable la part interior de la torre que embolcalla la Porta Rufina i que a la pujada de Sant Feliu es pugui veure la dimensió en alçada d'una muralla que s'alçava majestuosa des de la penya per damunt de les platges de l'Onyar.
L'Ajuntament condiciona amb cura i intel·ligència les intervencions que nous inversors volen fer en el centre històric de Girona i exigeix treballs previs de caràcter arqueològic. Però ha arribat potser l'hora de superar l'estadi del tracte cas a cas i de definir un programa d'arqueologia urbana que potser es podria acordar amb els professionals que ja hi estan treballant i amb la Universitat de Girona.
Tornem un moment als anys trenta. A La Nau el 2 de desembre de 1930 Josep de C. Serra Ràfols escrivia un article dedicat «A Girona» on en un paràgraf esplèndid deia: «Una recent estada a Girona, la ciutat admirable, al mateix temps que ens deixava esmaperduts davant la seva riquesa monumental, ens feia veure que amb un esforç insignificant, alguns dels recons més poètics i més bells, ara difícils de visitar, esdevindrien passeig incomparable del que podria enorgullir-se la ciutat, que ja té tants motius d'estar orgullosa dels seus joiells». Un bell programa que bé mereixia el corol·lari de l'article de 1935 de Rafael Masó «Girona, ciutat de tresors i relíquies» que inclou la frase: «De Girona podríem dir que és una ciutat de meravelloses superposicions i un relicari d'inefables tresors».
Em sembla que els testimonis de tot un segle reclamen ara una resposta coherent i un programa d'arqueologia urbana ben ambiciós, ordenat, sistemàtic i coherent.
