Tot semblar que Artur Mas diu adeu a la política, però no és així. En la compareixença de dimarts semblava que l'expresident de la Generalitat tirava la tovallola, perseguit per les múltiples causes judicials, a ell pel procés i al partit per la corrupció. Mas va llançar moltes bales. Un dels destinataris va ser Carles Puigdemont. No podia ser d'una altra manera pels cops de porta que l'exalcalde de Girona li ha donat pràcticament des del moment que va ser l'escollit i fins a l'actualitat. L'altra diana dels dards va ser el PDeCAT. Analitzant les paraules de Mas, semblava donar per liquidat el Partit Demòcrata (la disfressa de Convergència) per donar pas a l'enèsim joc camaleònic, ara sota la marca de Junts per Catalunya. Precisament l'invent de Puigdemont per continuar estirant la corda un temps més. En realitat, el primer «timoner» del procés sap que la vida política de Puigdemont és molt complicada, tant si torna de Brussel·les com si s'hi queda. Mas necessita temps per treure's de sobre la condemna d'inhabilitació. Temps perquè els abandonaments de persones implicades en el procés es vagin generalitzant. I temps perquè el seu botxí, la CUP, es torni encara més insignificant del que ja és. I després tornarà. Per això, encara que la mentida en política es paga molt barata, no es va atrevir a mentir quan li van preguntar si el seu adeu era definitiu.
