El somni d'Inés Arrimadas

03.02.2018 | 06:30

La personalitat d´Inés Arrimadas s´ha fet evident, una vegada més, en una entrevista publicada en un diari econòmic madrileny en la qual va fer aquesta afirmació: «M´encantaria ser presidenta de la Generalitat i que Albert Rivera ho fos del Govern central. Fora aconseguir complir un somni i contribuiria a solucionar molts dels problemes que tenim en l´actualitat». Un somni molt difícil d´assolir per una política que, tot i que en campanya repetia que volia ser la presidenta de tots els catalans, no sol guardar el mínim respecte quan al Parlament la majoria dels diputats canten Els segadors, l´himne i símbol recollit a l´Estatut i reconegut fins i tot pel Tribunal Constitucional.
Per això, potser és més probable que la cap del grup parlamentari de Ciutadans a Catalunya pogués assolir el seu manifestat somni de ser presidenta –de moment d´una comunitat autònoma– si en lloc d´intentar-ho a casa nostra ho intentés aconseguir a la seva Andalusia natal. Amb això, a més, podria «contribuir a solucionar molts dels problemes que...» Andalusia segueix tenint tot i els quaranta anys de postfranquisme. Sense cap dubte seria més útil a la societat regional andalusa i a la nacional espanyola.
Allà també podria perseverar en la seva suposada ferma defensa de la Constitució. No en va ella diu que «som constitucionalistes pel que és bo i pel que és dolent». Al Parlament andalús podria plantar cara a la presidenta de la Junta d´Andalusia, la qual sembla tenir poc respecte per la Carta Magna i, més encara, per les resolucions del Tribunal Constitucional espanyol. Mentre que aquí sembla tenir poc futur de cara a veure fet realitat el seu somni de ser presidenta, allà podria guanyar vots portant davant la Justícia l´actual presidenta per incomplir obertament i descarada l´esmentat Tribunal. Per exemple respecte de les trenta-cinc hores dels funcionaris, que tot i la sentència, la senyora Díaz ha dit que no, que no els obligarà a treballar les legalment i constitucionalment obligades quaranta sinó que considera «fetes» a casa seva o allà on sigui les cinc hores que manquen.
La senyora Arrimadas també podria guanyar vots i opcions a ser presidenta d´Andalusia actuant políticament i legal, cosa que és clar que també podria fer des d´aquí o des de qualsevol lloc, contra el seu paisà d´origen, el ministre Montoro, que ha dit que apujarà el sou dels funcionaris de l´Estat malgrat no hi hagi pressupostos generals aprovats per les Corts espanyoles.
Ara per ara, pot semblar que l´acompliment de la Constitució i de les lleis espa­nyoles o autonòmiques només preocupa –i ocupa– la senyora Arrimadas quan té a veure amb Catalunya, tot i que ella diu que «som constitucionalistes pel que és bo i pel que és dolent», i també que «som un partit seriós i sensat» i que «el problema és que el PP no té paraula i incompleix els acords, quelcom que nosaltres sí hem fet» (aquí val a dir que devia ser un lapsus seu o una mala transcripció del periodista que li va fer l´entrevista).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema