Primer acte. Eleccions del 21-D. L'independentisme es presenta en tres llistes diferents. Cedeixen la victòria a Ciutadans. Puigdemont arrabassa el segon lloc a Esquerra. El legitimisme lidera l'única majoria possible al Parlament. Els republicans es llepen les ferides. Decideixen que ells no han de pagar el preu per tal que el guanyador pugui complir les seves promeses electorals. S'ajorna la investidura. Situació de bloqueig.
Segon acte. No n'hi ha prou a repetir una i mil vegades que tens un pla; cal fer-lo efectiu o almenys explicar com és possible fer-ho. El temps passa i els ànims decauen. Carles Puigdemont no serà investit president de la Generalitat pel Parlament i es busquen opcions alternatives. L'Assemblea d'Electes ha de substituir el Parlament? Una via il·legítima pel legitimisme. El camí per «derrotar el 155» i per recuperar les institucions no pot ser passar a tenir una cambra de representants que no pugui escollir el president ni un cap de govern que no tingui capacitat per nomenar i cessar els membres del seu gabinet.
Tercer acte. El desenllaç sembla previsible, però no sabem si els guionistes se centraran a salvar prioritàriament els protagonistes o a tancar d'una forma coherent la trama. Tot depèn de l'últim acte. Un gran final pot salvar una mala narració, de la mateixa manera que un final desastrós pot malmetre la millor història. Sembla que els productors esperen que hi hagi una segona part, i una tercera i tantes com faci falta.
Epíleg. Política en temps d'emocions o sentiments per esquivar la política? Exèrcits formats per i preparats per guanyar eleccions i incidir en l'opinió pública amb una artilleria que bombardeja amb missatges que destrueixin fins les pròpies línies de defensa.
