Tanta gent dedicada a ressaltar el currículum de la diputada Artadi, només pot significar que ens l´han pensat encolomar, o sigui que ja ens podem preparar a suportar una presidenta neoliberal i pija, dues característiques que no sé si consten en el famós currícuculum, perquè li venen de sèrie. També es ressalta que és una dona, detall aquest del qual mantinc tants dubtes com de la seva presumpta preparació. Entenguim-me, en tinc dubtes perquè ella no s´ha pronunciat al respecte, i des que diputats barbuts de la CUP es van declarar diputades i des que se´ns ha fet entendre que els òrgans sexuals no indiquen l´autentic sexe d´una persona, prefereixo no guiar-me per les aparences.

Però anem al famós currículum. El problema no és que se´ns vulgui fer creure que algú que ha estudiat a Harvard és intel·ligent, que vagi vostè a saber. El problema és que en tal afirmació va implícita la falsedat que una persona intel·ligent serà un bon governant. Un bon governant ha de tenir una sèrie de qualitats que res no tenen a veure amb la intel·ligència, a saber: honestedat, honradesa, altruïsme, empatia, posar els ciutadans per davant d´ell mateix i del seu partit, respecte a la llei, pensar en el bé comú, dignitat... Per no estendre´m gaire: tot el contrari d´en Puigdemont. La meva àvia, per exemple, si encara estigués viva, analfabeta com era, hauria sigut molt millor presidenta que el pobre Puigdemont, perquè reunia les virtuds esmentades. I segurament que morta i tot, també. Millor estaria ara Catalunya. Almenys no hi hauria ningú que gosés deixar res al plat.

No és el cas de Puigdemont, però com que podria ser el d´Artadi, pensin que no hi ha res pitjor que un mal governant intel·ligent. De Heydrich, un dels més grans criminals nazis, es deia que tenia més intel·ligència en l´ungla d´un dit que en tots els caps junts de la resta de jerarques del partit. Preparem-nos per anys de penúria, quan se´ns prepara una presidenta «intel·ligent, preparada i graduada a Harvard», sobre tot si això és el millor que es pot dir d´ella.

A resultes de l´elecció de Trump, el narrador de «La decadència del Nero Golden» assegura que si es presentés a president un goril·la dissecat del zoo de Nova York obtindria almenys el 10% dels vots. Beneïts americans. Si a Catalunya es presentés un goril·la dissecat del zoo de Barcelona, obtindria un milió de vots. Sempre que l´abriguessin amb bufanda groga.