Quan s´apropen noves eleccions sempre hi ha partits polítics que s´apunten a la reforma de la llei electoral. Les qüestions més polèmiques són el nombre d´escons atribuïts a cada circumscripció i el repartiment d´escons entre candidatures.
Paga la pena analitzar la repercussió d´un canvi en les regles del joc per elegir els 135 diputats del Parlament de Catalunya, tot i que no està prevista una convocatòria immediata.
A Barcelona li correspon un diputat per cada cinquanta mil habitants, amb un màxim de 85. A Girona, Lleida i Tarragona els correspon un mínim de sis diputats més un per cada quaranta mil habitants, és a dir 17, 15 i 18 diputats, respectivament.
Els escons es reparteixen, d´acord amb la regla D´Hondt corregida, entre els partits que han obtingut almenys el 3% dels vots vàlids a cada demarcació. L´objectiu d´aquesta fórmula és impedir una fragmentació parlamentària i aconseguir majories que permetin governs estables.
Doncs bé, els inconvenients d´aquest mecanisme electoral rauen en la diferència del nombre de vots necessaris per obtenir un escó i en el valor superior que tenen els vots de zones rurals i menys poblades en relació amb els d´àrees urbanes més habitades.
Contràriament al que es creu, a les eleccions autonòmiques de Catalunya, les distorsions es produeixen en l´assignació del nombre d´escons a cada província, no en el repartiment dels escons entre les diferents formacions polítiques. En tot cas, els perjudicats són els partits petits que poden quedar-se sense cap escó encara que superin el llindar del 3%.
Si cal modificar-se el sistema electoral, el punt de partida podria ser el principi d´«una persona, un vot». És a dir, la regla de tres simple directa serviria per assignar el nombre de diputats de cada circumscripció en funció del respectiu cens electoral, sense cap correcció matemàtica.
Si s´apliqués aquesta proporcionalitat a les eleccions del 21-D, dels 135 escons totals, en correspondrien 100 a Barcelona, 14 a Tarragona, 13 a Girona i 8 a Lleida. Pel repartiment d´escons, en funció del vots obtinguts, es continuaria aplicant la regla D´Hondt.
Fets els càlculs corresponents, els resultats de Ciutadans, CatComú-Podem, CUP i el PP serien el mateixos (36, 8, 4 i 4 escons). Per contra ERC i JuntsxCat perdrien 2 i 1 escons. El beneficiari seria el PSC, que guanyaria 3 escons a la província de Barcelona. Amb aquests canvis, el Parlament passaria dels 70 escons independentistes a 67 i dels 65 no independentistes a 68. S´hauria girat la truita.
Per tant, una redistribució del nombre d´escons per circumscripcions, en funció del cens electoral, reflectiria una correlació més adient entre vots i escons.
Tot plegat és somiar truites?
