22 de febrer de 2018
22.02.2018

Cartes

22.02.2018 | 07:05

S´acosten temps
de retallades (2)
joan boronat lecha blanes
És una incògnita què pensen fer els polítics catalans per aconseguir la independència. El què sí que és clara és l´estratègia del Govern espanyol: anul·lar tot el que acordi un govern a l´exili (i gairebé tot, quan el govern és legítim). Tot el que no sigui seguir estrictament la imposició estatal, significarà més empresonaments i multes. No es podrà formar govern si no s´investeix un president al gust del PP, que no estigui exiliat ni imputat.
En la carta del dia 5 dic que mentre hi hagi a Catalunya una diferència tan minsa entre partidaris i detractors de la independència no és encertat activar-la. Una estratègia per fer augmentar els favorables a la independència, i que aquesta pugui ser activada amb més suport, seria: 1. Que la Generalitat declinés i restituís algunes competències transferides. 2. Que no creés nous impostos i retirés els que no siguin d´àmbit estatal. Així quedaria clar, per als que no són rucs, que és el govern espanyol el responsable financer (mancances) de les infraestructures, serveis socials, les delegacions de les empreses catalanes a l´estranger, immigració, etc. En la carta anterior ja pregunto: Per a què volem un govern autonòmic, si l´autonomia de Catalunya és fictícia i qui mana són els jutges i el TC sota les ordres del poder fàctic espanyol (màfia)?
Si el PP no inverteix a Catalunya, s´arrisca que augmenti la desafecció vers Espanya, i per tant, augmenti l´independentisme, i si envia més diners, se´ls revolucionaran altres territoris envejosos. Amb aquesta estratègia, els polítics catalans no s´exposen a anar a la presó, i els espanyols es trobaran en un atzucac.
Mentrestant, el Poble, cada cop més fort, seguirem manifestant-nos, com calgui, per la llibertat, sobretot la dels presos polítics.


Avui hem de parlar de la pau!
Elysa Berloso Ros Girona
El cas és que hi ha diferents graus de pau. No em refereixo a molta pau, una mica de pau o poca pau.
Hi ha la pau de l´univers, la pau en la Terra, la pau entre diferents països, la pau entre els homes i la pau de cadascun de nosaltres o en els àmbits familiars, amistosos, de coneguts... Però: com podem parlar de la pau en la Terra, quan, en l´escala de valors dels que governen ja no és prioritat? Com podem parlar de la pau entre els homes, si no estem en pau amb nosaltres mateixos?
Sabem què és la pau? Podríem parlar de la pau com la no-guerra. Però, és de veritat només això? On comença la pau? Espai i temps són un xic limitats i potser abans d´omplir pàgines senceres ens caldria una petita i condensada reflexió del que podríem entendre per pau interior. Aquell estat en el qual estimem, sense esperar res a canvi; estat en el qual la tranquil·litat i la llum ens envolta i embolcalla l´interior.
Estat en el qual no entra el rancor, l´odi, la venjança. Potser cal que pensem tots en la pau... On comença? En qui comença? Què cal?... La reflexió en aquests moments és més important del que sembla.
Quan un sent pau interior, sent la pau de l´univers. I la imperiosa necessitat de conservar tot allò creat i del que som responsables.


Atemptats
a l´agost
eulàlia isabel rodríguez pitarque torroella de montgrí
A la Setmana dels Rahola vam assistir a la taula rodona «Informar davant del terror: els atemptats de Barcelona». La moderadora va ser la periodista Cristina Buesa. En primer lloc Xavier Ramon, professor de la UPF, va presentar l´informe que l´equip MediaACES havia fet sobre la cobertura informativa dels atemptats de Barcelona per part de la premsa digital. Seguidament, Patrícia Plaja va parlar sobre com es va fer la comunicació a les xarxes socials de part dels Mossos dels atemptats, i finalment Xavier Jubierre va parlar de la informació gràfica per part dels mitjans d´aquests fets.
Durant l´exposició i el debat posterior amb els assistents es van posar de manifest com és de necessària, important i delicada a la vegada la informació a la ciutadania sobre uns fets inesperats violents des del primer moment que succeeixen. S´hi va destacar com cal informar d´allò que se sap i esmentar-ne la font quan es consideri oportú i no pas abans. També, com s´ha de tenir molta cura en com pot arribar la informació als familiars afectats. Com que les imatges poden ser valorades en funció de si cal o no cal publicar-les. En aquest sentit, el codi deontològic establert és cabdal i d´obligat compliment.
Han passat sis mesos d´ençà dels atemptats gihadistes al nostre país, però, tal com s´hi va dir, sembla que hagi passat molt de temps, segurament perquè d´ençà de llavors l´activitat política ha estat molt més que intensa, per circumscriure-ho tot a un sol aspecte i no parlar de repressió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema