24 de febrer de 2018
24.02.2018

l'himne

24.02.2018 | 06:30

La llengua és un sistema amb vida pròpia el màxim anhel de la qual és reproduir-se fins i tot al preu de dir ximpleries. I aquí estem nosaltres per ajudar-la. Vostè i jo formem part dels circuits pels quals es mou la llengua com el coure forma part dels circuits pels quals es mouen els electrons. El nostre cervell viu al servei del que a la llengua li sembla pronunciar, que en general són frases fetes, mancades de significat. Ja saben vostès: els músics porten la música a la sang o bon dia tingui vostè. El que en veritat ens agradaria és que a aquest paio al qual acabem de desitjar una jornada feliç li caigui un llamp. El «bon dia», per tant no vol dir res, però a la llengua, com assenyalàvem, li agrada reproduir-se més que als conills. D'aquí el llençar la casa per la finestra, el posar la mà al foc per Cristina Cifuentes (és un exemple), o el Pagant, Sant Pere canta. Els polítics parlen amb frases sense sentit perquè estan sempre amb el cap en una altra banda. La llengua agraeix molt a Rajoy allò d'«és l'alcalde el que vol que siguin els veïns etcètera». La llengua està enamorada de gent com Celia Villalobos, per allò d'estalviar un euro al mes, o de Dolores de Cospedal per allò de la «liquidació en diferit». Diguem-ho ràpid: la llengua es va inventar per significar. Però una vegada que ella va prendre el comandament aquesta obligació va passar a un segon pla.

Escriure (escriure bé, volem dir) implica per tant enfrontar-se a la llengua. Posar-la en el seu lloc, tasca que no resulta fàcil. D'aquí les tribulacions dels novel·listes i dels poetes i dels historiadors. D'aquí també l'existència dels tallers d'escriptura. No es pot escriure com es parla. No es poden reproduir en un conte els diàlegs que mantenim en la vida diària amb els nostres companys d'oficina o els nostres cònjuges perquè la comunicació quotidiana és un simulacre de comunicació que només serveix per mantenir les ànsies reproductores de la llengua. Tot això era per convidar-los a vostès a llegir amb atenció els versos patriòtics que acaba de perpetrar Marta Sánchez i perquè es preguntin si ha estat ella la que ha escrit l'himne o l'himne el que l'ha escrit a ella.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema