El Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat (CEO) detecta un descens dels partidaris de la independència que, en canvi, no es tradueix en una caiguda del vot independentista agafat en el seu conjunt. Després de fregar el 49% al mes d'octubre, els que responen afirmativament a la pregunta «vol que Catalunya sigui un Estat independent?» han baixat fins al 40,8%. En canvi, els que responen negativament han passat del 43,6% al 53,9%. Són, respectivament, la xifra més baixa i la més alta des del 2014. Mai, en els darrers tres anys, els contraris havien obtingut tant avantatge sobre els partidaris. Això no obstant, les projeccions del CEO diuen que si ara mateix se celebressin eleccions al Parlament de Catalunya, l'independentisme les tornaria a guanyar i fins i tot podria ampliar el nombre de diputats. Junts per Catalunya recularia fins a quedar darrere d'Esquerra, mentre que la CUP recuperaria algunes posicions.

L'anterior enquesta es va dur a terme la segona quinzena d'octubre, en plena efervescència, just després del referèndum i de les grans protestes per l'actuació de la policia, amb les detencions dels Jordis sobre la taula i amb el Govern i el Senat espanyols tramitant la intervenció de l'autogovern per la via de l'article 155 de la Constitució. Dies de gran indignació durant els quals va guanyar punts la tesi que amb l'Estat espanyol no hi ha res a fer. La recollida de dades es va acabar el 26 d'octubre, aquell dia espès que va començar amb eleccions a punt de ser convocades i va acabar amb la certesa que la DUI i el 155 eren tan inevitables com el xoc de trens que representaven. Després del dia 26 va arribar el dia 27, aquell en el qual un Parlament amb cara de funeral va aprovar una DUI que no era ni declaració ni d'independència, i en acabat tothom va marxar cap a casa sense ni tan sols despenjar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat. Tot plegat va sonar com un petard que fa llufa. No van ser cap broma, en canvi, les conseqüències penals de l'aventura.

El retrocés de l'opció per la independència equival a constatar que no és possible a curt termini. Potser una part de l'opinió pública ha decidit no desitjar allò que no pot tenir, per evitar més frustracions. Només un 19% dona suport a continuar la via unilateral. Els dirigents de JxCat i ERC poden aprofitar aquestes dades per argumentar l'opció pel pragmatisme i dir que no és que no puguin fer altrament, és que la gent no ho vol.