06 de març de 2018
06.03.2018

Una medalla a la Blanca

"Els animals, afortunadament per ells, no tenen les mateixes debilitats –poder, fama, diners, ego– que els humans"

06.03.2018 | 20:48

Imaginin un heroic policia que, com a distinció pels serveis prestats i en un acte solemne envoltat de família i companys de feina, fos obsequiat amb un collar antipuces. O amb un os de cuir, d'aquests que es poden mossegar durant dies i dies sense que perdin consistència. Acabat l'acte, se li farien fotos amb el collar posat i rosegant la nova joguina, que serien publicades a la premsa. No sé què pensaria l'agent, potser ho trobaria lleugerament estrany. El mateix que deu pensar un gos quan el condecoren.

La setmana passada, a Girona, es va imposar a la Blanca la Medalla al Mèrit per a Gossos Policia. La Blanca és una pastor alemany –els gossos tenen més seny que els humans, i de moment no consta que ni la Blanca ni cap col·lega seva hagin reclamat que se les conegui com a pastores alemanyes– que té el mal costum d'ensumar drogues des de lluny, cosa que la policia, en lloc de trobar un vici, considera un mèrit. Si s'està vostè fumant tranquil·lament un porro al carrer i se li acosta un gos amb pinta de voler-ne una calada, sàpiga que no està al·lucinant a causa de marihuana adulterada, sinó que és la Blanca: corri.

Que existeixi cosa tan idiota com una medalla específica per a gossos significa dues coses: que no és el primer ni últim cas de condecoració canina, i que hi ha humans completament guillats. Això últim no ho dic jo, això és el que pensaria la Blanca i qualsevol gos amb dos dits de front, si l'obliguen a anar a un lloc ple de gent estranya que li fa moltes festes però a l'hora de la veritat en lloc de donar-li una galeta –no diguem ja un bon bistec– li pengen una cosa estranya del collar.

– Aquests humans es deuen haver fumat tot el que he estat ensumant jo des de fa anys. Què volen que en faci, d'aquesta porqueria? –feia cara de pensar la pobra gossa en les fotos.

Els animals, afortunadament per ells, no tenen les mateixes debilitats –poder, fama, diners, ego– que els humans, i si una cosa no se la poden menjar, no hi poden jugar o no en poden fer, ehem, un ús carnal, no els interessa. Per això des del cavall de Calígula que no es coneix cap animal ficat en política, i és una llàstima, perquè, almenys a Catalunya, millor ens anirien les coses.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema