18 de març de 2018
18.03.2018

Cartes

18.03.2018 | 06:30

M. Rajoy i les pensions
FERNANDO GUERRERO BARRIO GIRONA
El Sr. M. Rajoy ha comparegut al Congrés per parlar sobre les pensions. Després de gairebé una hora de discurs no ha convençut ningú, fins i tot ni alguns membres del seu partit, i és que el Sr. M. Rajoy ha tret pit després que fa cinc anys es carregués el Pacte de Toledo eliminant la pujada amb l´IPC a les pensions, incomplint l´article 50 de la Constitució on s´especifica l´«obligació de l´estat de garantir i actualitzar periòdicament les pensions», per la qual cosa està clarament incomplint la llei... i així no m´estranya que a Catalunya facin el mateix.
Sr M. Rajoy, les pensions són drets adquirits dels treballadors al llarg de la seva vida laboral i ni un ni ningú pot ni ha de comerciar amb elles com vostès han vingut fent. Però els pensionistes ja hem arribat al límit i no callarem, per la qual cosa ens veurà en els carrers aquest i el proper any, i prendrem nota a l´hora de votar. Espero que la seva negativa a millorar les pensions li ocasioni una pèrdua substancial de vots pel seu menyspreu a les persones que ara haurien de viure en pau i gaudir del seu merescut descans, però la seva obstinació ho fa impossible.
Segons el baròmetre del CIS en intenció de vot, Cs sobrepassa el PP i PSOE, una bona notícia per als pensionistes, encara que com sempre el PP traurà un conill del barret de copa en la pròxima campanya electoral, cosa que demostrarà que només vetllen pels seus propis interessos.


Presoners tractats de manera diferent
Narcís Cadena i Masó girona
Bon dia realitat ambigua! Diuen que «les coses provisionals són les que duren més». Avui em passejaré per un lloc on puc contemplar la natura: veig arbres, flors... Els qui estan a la presó no tenen aquest privilegi. Ho han de fer de manera virtual, mitjançant la TV. Però als empresonats mai els podran prendre la vida que porten dins i ara els ajuda. La memòria els fa recordar i senten en el més pregon: el tracte exquisit, considerat i just que van rebre en el moment precís. L´amabilitat dels amics. El servei generós de la muller i els fills mitjançant fets subtils carregats de tendresa i mansuetud. Aquesta és la vostra força!
Aquell Sr. que a la Blanquerna de Madrid va actuar de manera violenta tingué més sort. No va entrar a la presó perquè llurs fills tenien dret a... Millor per ell i la seva família!
Anar contra Catalunya dona molta rendibilitat als qui volen tenir més vots o pujar dins la carrera de l´alt funcionariat.
Per TV un portaveu de «ciudadanos» qualificà –a un segment nombrós de població que no pensa com ells– «d´enemigo». Fa temps que van començar una guerra amb doble front. El Sr. Gila ho feia millor: «Oiga; está el enemigo? Pues que se ponga... Casi no le oigo con tanto ruido. Escuche: podrían parar la guerra un momento?» Facin el mateix!
Però això d´escoltar és un art que vas adquirint a base de pràctica. A ell s´hi dediquen alguns professionals més que altres: psicòlegs, sanitaris, advocats... Estem capacitats per exercir-la. Només falta voluntat. Segons diuen: «escoltar és mostrar-se: receptiu, atent i obert vers l´altre i deixar-te interpel·lar pel que ens intenta comunicar». Quan ens farem la vida més agradable?


Enhorabona
jaume paradeda pla riudarenes
El passat dia 7 de març, a Riudarenes es va celebrar una xerrada a favor de la República Catalana. El conferenciant era un home i l´acompanyaven quatre dones de diferents edats com a testimonis. En començar, totes quatre van demanar comprensió ja que era la primera vegada que parlaven en públic i, carai, si ho van fer bé!! L´enuig que denunciaven era el mateix per distintes raons: El maltractament que té el govern espanyol vers Catalunya. Una va confessar que sempre havia votat al PP perquè li venia de família, fins que s´adonà que aquest partit no feia el que ella volia. La segona estava preocupada pels lladres que han saquejat les arques de l´estat posant les pensions en perill de desaparèixer. L´altra per la brutalitat de la guàrdia civil i la policia nacional. L´última volia la llibertat d´expressió que l´estat ens nega amb las amenaces de presó. Quatre dones valentes que l´endemà, dia de la Dona, segur que sortiren al carrer a exigir uns drets que també se´ls nega: L´equiparació de salaris home-dona, protecció pels maltractaments... Per tot això, l´enhorabona.
Endavant República Catalana!!!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema