Cada cop que una dona vol entrar a la sala de lactància ha d´avisar al guarda. Per contra, si treu un biberó al mig d´un restaurant tindrà un cambrer sol·lícit que s´ofereix a escalfar-lo en 5 segons. Treure´s el pit enmig del carrer per alimentar la teva descendència és un acte revolucionari que genera desenes de mirades. Treure un pot de polsim, aigua d´una ampolla i escalfar amb les mans l´envàs és el fenomen més normal. Malgrat ser cada dia més normal, l´alletament natural matern és molt més complicat que qualsevol alternativa artificial i fa sentir moltes dones culpables. Espanya va adoptar la recomanació de l´Assemblea Mundial de la Salut que recomana que fins als sis mesos l´alimentació es faci del pit matern, en exclusiva i a demanda de l´infant. L´objectiu és senzill: reduir les malalties i la mortaldat infantils. A més, disminueix les despeses econòmiques de les famílies per alimentar els fills. L´alletament matern és la forma més saludable de fer créixer un nadó. Com a societat, parlem del patriarcat, el matriarcat i totes les opressions de gènere possibles, però si una dona vol alletar de manera natural el seu fill, ha de fer-ho a casa i amb cert sentiment de culpa. Per comoditat o per interessos comercials o per simple ignorància, no hem preparat la societat per una revolució que és la llet: fer créixer els nens de manera saludable en un món més sa.
