23 de març de 2018
23.03.2018

Cartes

23.03.2018 | 07:05

Pirates, lladres
i Locke
Xavier Serra Besalú girona
John Locke és un reconegut teòric de la filosofia política. Al seu Segon Tractat sobre el Govern civil (segona meitat del s. XVII), planteja força del que serà el liberalisme democràtic posterior.
Proposa una comparació que sembla ben actual: al capítol XIX defensa que el homes honrats «plantin cara als lladres i als pirates», encara que això pugui «ocasionar desordres o vessament de sang», i ho exposa com un dret paral·lel al d´enfrontar-se amb els qui, «havent estat designats per a protegir el poble, les seves llibertats i els seus béns, intenten d´usurpar-los-hi per la força». I si, a més, els qui pretenem aquesta democràcia constructiva intentem millorar la societat sense cap violència, no resulta ben èpic?: una societat civil justa aconseguida amb somriures.
Resulta que la «rebel·lia» i els «rebels» no són sempre els dolents, ja que així caldria haver escapçat qualsevol avenç en el reconeixement de drets humans i socials.
Aquests passatges de Locke semblen escrits per ara: què en diria d´un Estat que usa la intimidació selectiva i arbitrària –amb violència de diversa mena, des de l´econòmica fins a la laminació de l´harmonia familiar o la pacífica convivència– contra els ciutadans? Qui són, aleshores, els qui cometen veritablement «rebel-lia»? O és que algú es pensa que el dret i la justícia es poden retòrcer, per mesquins interessos polítics, sense que ens n´adonem?


Mot
eulàlia isabel rodríguez pitarque torroella de montgrí
Cinquena edició d´aquest festival de mots plens de literatura, de veus d´escriptors i persones que fan possible el món dels llibres i la lectura. Amb la veu dels protagonistes que ens comenten la seva escriptura, que reflexionen en veu alta sobre el procés viscut, que el comparteixen amb nosaltres que hi assistim.
Mots llegits que es multipliquen gràcies a les converses programades en aquest festival que té lloc a Girona ciutat i Olot. Dues seus que durant uns dies tenen una gran activitat i un gran nombre de públic interessat per la qualitat que cada any s´hi reitera.
El tema d´enguany tracta sobre la literatura encarnada. A les primeres converses autors molt llegits van parlar sobre la corrupció i la infància.
Conèixer mitjançant el diàleg aquells que ens obren mons inventats o no en primera persona ens ajuda a entendre millor la literatura.


Determinats
per números
marta cassany girona
Estem condicionats i limitats per números. Soc una alumna de segon de batxillerat i estic en un moment en el que constantment m´estic jugant el meu futur. Puc semblar exagerada però és així; si no trec la nota que vull no entro a la carrera que pot fer-me feliç. No es qüestió d´esforços, en alguns casos sí, evidentment, però si tu dones el màxim per assolir el que vols no pot ser que per una dècima que la professora no te l´ha volgut posar o perquè tenies un mal dia, tot el teu futur s´esfumi en un segon.
A mi mai m´han ensenyat a gaudir del que estic estudiant, sempre estem sota un estrès constant que no ens deixa ni dormir, no fem res més que memoritzar i vomitar sobre un paper en el qual ens posaran una nota que determinarà el nostre futur.


La llengua
és cultura
ÀNGELA FERRER I MATÓ girona
Aquests dies es parla molt de la immersió llingüística a les escoles i crec que val la pena parlar-ne. L´escola catalana tendeix al trilingüisme que crec és l´ideal d´escola actual. La llengua sempre és cultura, base d´un país democràtic i modern. S´ha posat molt en qüestió el model català i jo voldria fer alguns aclariments.
Soc professora de castellà i català, pot semblar una contradicció, però és avantatge per a la formació de l´alumnat. El que jo voldria recalcar és que l´ensenyament de la llengua sigui la que sigui ha de ser molt i molt acurat per part del professor/a que l´imparteixi i serveix també per a l´anglès o francès o ambdòs, d´idiomes, dels quals, quants més millor. Són clau per al futur. Cal i ho recalco ser molt estrictes; és a dir, si entres a una classe per ensenyar català ningú pot dir ni un mot en castellà. Jo dic: No t´entenc! i si entro a la classe de castellà: Ni un mot en català, talment s´hauria de fer en qualque idioma. I sempre des de molt petits. El cervell de la mainada és molt més hàbil del que creiem, ara s´està descobrint, però encara som a les beceroles. Ara he parlat dels idiomes i com crec que cal fer per a un aprenentatge com cal. Per a la resta de classes és fàcil que cada professor expliqui com ell/a s´expressi millor i si a Catalunya es dona més en català cal pensar que el castellà ja es practica amb el cinema, al carrer i de mil maneres diferents. L´anglès es va fent quotidià amb anuncis i mots «colats» a la parla diària i amb l´elecrònica. I això val per a totes les províncies que tenen un idioma propi, sigui basc, valencià... segur que guanyaríem en cultura i desenvolupament de la ment de l´alumnat. La cultura, idiomes inclosos, es mereixeria un monument a cada ciutat i/o poble.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema