24 de març de 2018
24.03.2018

En la tossuderia es troba la maledicció

24.03.2018 | 06:30

Vaig seguir el ple de la frustrada investidura d'en Jordi Turull, el tercer dels candidats non natus a la presidència de la Generalitat conforme als manaments continguts en l'Estatut d'Autonomia i en la legislació catalana. Vaig poder comprovar que el contingut del seu discurs –per cert, molt pujolià– no es corresponia al document acordat entre el seu grup parlamentari, JxCat, i el grup d'ERC. Com va subratllar Miquel Iceta, sens dubte el millor parlamentari de la Cambra, el programa de govern presentat s'assemblava com un ou a una castanya respecte d'allò aprovat i publicat. Una vegada més, i ja es compten per centenars, els fets no es corresponien a les paraules dites davant micròfons molt abans.

I, quan escric aquestes ratlles, acabo de saber la decisió del magistrat Pablo Llarena, jutge instructor del Tribunal Suprem en les causes obertes per l'1-O, el referèndum il·legal, i la proclamació sui generis d'una república liquidada en el mateix moment de ser induïda. El magistrat ha resolt amb contundència processar un munt de persones, el govern en ple i quasi el mateix respecte de la Mesa del Parlament de l'última legislatura. La resta per ser capçaleres d'associacions proindependència. Els delictes que s'imputen són: rebel·lió i malversació de cabals públics (13), desobediència i malversació de cabals públics (5) i desobediència (5). Ha desaparegut el de sedició. De tos els processats, Puigdemont, Ponsatí, Comín, Puig, Serret, Gabriel i ara Rovira es troben fugits d'Espanya. S'exonera Mas, Pascal i Lloveras de qualsevol delicte.

No ens deixem enganyar per la buida retòrica emprada per Eduard Pujol (JxCat) en el ple de la negada investidura. Va invocar la «dignitat» com a eina necessària en aquest trist moment que passa Catalunya sencera. No hi ha hagut dignitat en tot el procés i tampoc no n'hi ha hagut en la convocatòria d'un referèndum i la posterior pregonada de la república que mai no ha existit. La dignitat, ens diu el Diccionari de l'IEC, és el respecte que mereix algú.

No pot respectar-se qui vulnera conscientment la legalitat vigent i en crea una, ex novo, l'objectiu de la qual és substituir aquella per procediments inadequats al fi. Tampoc disposa de dignitat arengar les masses perquè empenyin parlamentaris i govern a saltar-se la llei. I, pertanyent al gremi d'advocats, tampoc no trobo dignitat en els lletrats que han forçat una interpretació ad hoc del bloc legal integrat per la Constitució i l'Estatut sumats a la jurisprudència. S'han passat pel folre el codi ètic de la professió.

Els últims 2 + 3 anys, coincidents amb els mandats de Puigdemont i Mas, respectivament, han estat pervertits per la frivolitat, la lleugeresa, la imprudència, el cretinisme, la inconsideració, la irreflexió i la inconsistència dels nostres governants, dels dirigents de l'ANC i d'Òmnium i de nombrosos creadors d'opinió.

El resultat ha estat horrorós: Catalunya s'ha partit en dos. És la realitat incontestable que varen oferir el resultats electorals del 21-D. La trencadura s'ha produït en el punt més feble del psuquer «som un sol poble»: el sentiment de pertinença identitària.

Han estat els hipòcrites i els somiatruites els que en han portat al precipici. La mentida, l'engany, la falsedat, la mística, el relat, l'estafa, l'entabanament i la bogeria han estat instruments posats al servei de l'ensarronament col·lectiu. Els usuaris d'aquests estris no han tingut ni un mil·ligram d'ètica.Ni és possible la independència desobeint la llei, ni és possible la república sense infracció greu de la llei. S'ho han buscat, creient-se uns herois, i ara s'ho troben. Més n'hi haurà, intueixo, però no penso plorar, perquè en la tossuderia es troba la maledicció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema