Una sola enquesta sobre el mercat de treball, dos titulars: «Un 42% de les persones ocupades de la ciutat de Girona tenen estudis superiors» -missatge: que bons que som- i «Un 42% de les llars de Girona ingressa menys de 2.000 euros al mes» -conclusió: quina calamitat! El primer titular apareix al web de l'Ajuntament; el segon és d'en Tapi Carreras al Diari de Girona (28/03/2018), i fulmina el tòpic que afirma que Girona és una ciutat rica i pròspera.

En qualsevol cas això no es compleix per a quatre de cada deu famílies, per molt que l'Ajuntament pretengui distreure el personal amb titulars edulcorats sobre el nivell d'estudis. Un desastre que, en un context de lloguers a l'alça, s'intensifica: segons un estudi del portal immobiliari Idealista els preus ja són un 15% superiors als que hi havia abans de la crisi i la mitjana, diu la Cambra de la Propietat Urbana, se situa en els 500 euros; la Laura Fanals, també en aquest periòdic (12/03/2018) -aleshores buscava un pis per viure-, explicava que «per menys de 600 euros és molt difícil trobar un pis en condicions, i per a una persona sola amb un salari mitjà és una quantitat difícil d'assumir».

En una conferència organitzada pels API de Girona, l'economista Josep Maria Gay de Liébana desinflava el risc de nova bombolla immobiliària, però alertava dels sous baixos. Girona enamora... només a uns quants. I on hi ha més atur? Al sector Est, que formen cinc barris, i a Sant Narcís, Can Gibert, Santa Eugènia, Pont Major i Pedret. En alguns d'aquests barris la desocupació afecta pràcticament el 40% de la població en edat de treballar.

Diu la regidora de Promoció Econòmica, Glòria Plana, que l'estudi demoscòpic ajudarà a definir millor les «polítiques d'ocupació» que, a jutjar per les dades, fins ara no han estat massa reeixides. Que l'equip de govern elabori un informe d'aquestes característiques en el tercer any de mandat diu molt de quines prioritats té. L'Ajuntament de Girona fins ara ha viscut de les rendes polítiques del procés, que no són vitalícies. Com molts altres consistoris, viu d'explotar la mamella de la distracció independentista, que tapa moltes misèries. El Barri Vell, i altres zones pròsperes, són grogues. Vila-roja és plena de banderes espanyoles. L'amor, a Girona, va per barris.