01 de abril de 2018
01.04.2018

Importància de la radiobalisa

01.04.2018 | 06:30

Es tendència creixent en els mitjans desviar l'atenció de l'assumpte principal cap a aspectes marginals o curiositats tècniques que passen immediatament a ser objecte d'apassionats debats. Aquests dies, per exemple, tenim el cas de la detenció en territori alemany del fugat expresident de Catalunya, senyor Puigdemont, quan viatjava per carretera des de Finlàndia, on hi havia donat una conferència a la universitat, cap a la localitat belga de Waterloo en què hi havia fixat la seva residència.

En un primer moment, la notícia es va centrar en el fet mateix de la seva captura per agents de la policia alemanya i el seu posterior trasllat davant l'autoritat judicial que va ordenar el seu ingrés a la presó a l'espera que un tribunal superior resolgui sobre la seva entrega a Espanya. En un segon moment , l'«ull de falcó» de l'interès periodístic va fixar la seva mirada en analitzar les conseqüències, favorables o desfavorables, de la detenció en territori de la República Federal d'Alemanya atès que hi ha una certa semblança entre la figura de rebel·lió que contempla el codi penal espanyol i el delicte d'alta traïció que descriu el codi penal alemany.

Immediatament va ser sol·licitada opinió a un tropell d'eminents juristes (magistrats, catedràtics, advocats, experts en Dret Internacional, etc., etc.) i les tertúlies de ràdio i televisió es van convertir en aules d'una improvisada facultat de Dret. Es va discutir amb apassionament, es van esgrimir codis, es va citar jurisprudència aplicable al cas, però al final no es va arribar a cap conclusió fiable i bona part de l'audiència se'n va anar cap al llit com diuen que li va passar al famós negre del sermó, és a dir, amb el cap calent i els peus freds.

No obstant això, el tercer centre d'atenció preferent (almenys en alguns mitjans que vaig freqüentar) va ser la circumstància morbosa que la detenció del fugat s'hagués produït gràcies a l'astuta instal·lació en el vehicle d'una petita radiobalisa. Pel que sembla, agents del servei secret espanyol venien seguint Puigdemont des que va sortir de viatge cap a Finlàndia i, en contacte discret amb la policia dels països pels quals transitava, van esperar a trobar el moment més favorable per a la seva detenció.

En alguns mitjans, per il·lustrar a l'audiència, es van mostrar models d'aquesta classe d'aparells (alguns per cert estan a la venda en establiments especialitzats com La Casa del Espía) i fins es van indicar els llocs idonis per instal·lar-los a la carrosseria d'un automòbil. La satisfacció pel comportament professional dels agents espanyols era palpable i alguns tertulians van fer sang amb unes opinions de la inefable periodista catalana Pilar Rahola, que havia elogiat la facilitat amb què Puigdemont es venia burlant de la policia i dels jutges espanyols dient d'ell que era «el puto amo».

Caldrà esperar encara uns dies per saber si el senyor Puigdemont ha arribat al final de la seva escapada, però mentrestant seguiran les especulacions sobre els procediments emprats en la seva captura i sobre l'existència de «talps» a la cúpula del moviment separatista. Que jo recordi, quan les fugides de Ruiz Mateos i de Roldán també hi va haver una expectació semblant. Al públic de la sèrie negra li encanten els detalls.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema