20 de abril de 2018
20.04.2018

Cartes

20.04.2018 | 07:04

Un Girona guanyador
Martí Mancilla Muntada GRANOLLERS (BARCELONA)
Independentment que al final es classifiqui o no per competir en la Lliga de Campions, crec que aquest equip ja és un autèntic guanyador per si mateix. Un Girona competitiu, eficaç i ambiciós que passi el que passi fins a final de temporada, tant dins com fora de Montilivi, té més que merescut un molt digne lloc en la taula alta de la Primera Divisió.


La justícia espanyola avergonyeix, també, l´Europa democràtica
JOSEP MARIA BOSCH girona
És evident que no es pas missió dels jutges de millorar les lleis€ tan sols interpretar-les i aplicar-les. Això vol dir que si una llei és injusta –com passa massa vegades a Espanya– per bo que sigui el jutge, el resultat serà injust. Un altre greu problema de la justícia a Espanya és el desgavell administratiu, la poca informatització i, sobretot, aquell «atàvic» baix rendiment dels seus empleats: recordem que, aquests empleats, van èsser els únics que no volien èsser transferits, per por que se´ls controlaria €
Però no és pas d´això, ni de la falta d´independència dels jutges, del que volia parlar. Pel que hem dit, doncs, un bon jutge serà aquell que sigui un bon tècnic per saber interpretar les lleis i un bon professional per aplicar-les. I, quan s´és un bon tècnic, és impossible apreciar violència en el procés català d´independència (Llarena) o terrorisme en una baralla a Altsasu€ per molt que dos dels afectats fossin GC (Lamela), I aquí rau un altre gravíssim problema de la justícia espanyola, perquè de «lameles» i «llarenes» n´hi ha a centenars. Dit d´una altra manera, el jutge ha de deixar la seva ideologia a part a l´hora de jutjar. I una altra característica de la Justícia (amb majúscules) és que, tecnicismes a part, ha d´èsser fàcilment comprensible pels que som aliens a aquest món. Posaré uns exemples: si el procés català fos violent, la manera en què els ciclistes, a Girona, esquiven els vianants, en les voreres, seria violència amb temptativa d´homicidi. Ningú pot entendre que una persona que es posi un nas de pallasso i es fotografii al costat d´un GC inciti a l´odi i les barbaritats que, dia rere dia, diuen els «Losantos» de torn, siguin llibertat d´expressió. I, menys, que voler votar, encara que sigui en un referèndum il·legal, sigui violència i apallissar, amb acarnissament, per part de les «forces de l´ordre» mereixi medalles «al mérito policial». I que fer una despesa petita per comprar urnes sigui malversació de cabals públics i llançar els diners, milions d´euros, en autopistes per on no circula ningú o en AVEs que agafen 9 persones al dia sigui una inversió immaculada.
Tot això porta al fet que, ens agradi o no, Europa hagi dit prou i hagi estirat les orelles als polítics espanyols€ a nivell oficial. Però, a nivell extraoficial, passa el següent: fa uns anys, quan sortíem a Europa i dèiem que érem espanyols ens miraven, com perdonant-nos la vida i, amb to irònic i simpàtic, ens deien allò d´«Españà€ siestà, fiestà, torròs, castañuelàs». Ara, en canvi, que no se´ns acudeixi de dir-ho, perquè ens diran de totalitaris en amunt
I, per acabar, una anècdota: fa pocs dies va acabar una promoció de jutges. El rei, els podia haver fet un discurs parlant-los dels reptes de la professió i de les exigències, cada cop més importants, per homologar-nos amb Europa. En lloc d´això, com si estéssim al NO-DO, els va parlar de «los tiempos convulsos en que nos ha tocado vivir» i de no sé quants «desafíos». Com volem que uns professionals alliçonats així, puguin ésser bons jutges?? No sé, vostès mateixos...


De nou la censura
eulàlia isabel rodríguez pitarque girona
Quan va venir Alberto San Juan al teatre de Torroella a representar l´obra Autorretrato de un joven capitalista español, els que érem a la sala enteníem el text com un monòleg escrit per a ser representat en un espai escenogràfic. En l´obra es dona la visió d´un personatge que va néixer l´any 1968 (com l´actor) i que explica la seva vida, a la vegada que com veu la del país amb els seus ulls mentre va arribant a l´edat actual.
Ara s´ha sabut que el PP a la Diputació de Granada va demanar a l´alcalde de la població Pinos Puentes d´anul·lar aquesta representació de teatre prevista per al 20 d´abril i que ja té totes les entrades venudes. Una de les funcions de l´art és la crítica, una altra és la de poder fer ficció de la realitat per explicar millor així allò que s´hi vol evidenciar. Funcions que ara es volen censurar perquè hi ha qui confon la literatura amb la realitat.
L´altre dia una alumna em va preguntar si existien les sirenes. La nena havia confós la ficció amb la realitat. A la seva edat no és tan estrany. L´estrany és fer-ho en edats adultes. A no ser que hi hagi motius per voler ocultar allò que mai dels mais no es vol que es representi, precisament perquè es tem la realitat que s´hi evidencia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema