Es la llengua materna de la meva primera xicota. El castellà m´agrada tant que no és estrany sentir-me´l parlar. L´escric amb una certa assiduïtat. Per dir segons quines coses és àgil. Ve prenyat de frases fetes, d´una musicalitat extraordinària. El castellà popular i genuí d´argentins i d´andalusos, el castellà manicomial dels mexicans, el castellà gairebé perfecte dels bascos, el que ve puntejat pels madrilenys, el castellà estovat dels pagesos catalans i gallecs.
El castellà és l´idioma òptim per a les pel·lícules d´acció -després de l´anglès que es parla als Estats Units. També funciona per a retransmetre esdeveniments esportius i encomanar-ne l´èpica -el castellà sembla inventat per radiar partits de futbol amb gràcia. El castellà i la publicitat són fets l´un per l´altra. I en el camp de l´humor forneix de recursos il·limitats. I en el camp de la denúncia social els lemes en castellà han fet la fortuna que mereixien, són contundents, esvelts i digeribles. Pel que fa a l´argot, el castellà és làbil, de seguida juga, és entremaliat i per això els gitanos l´han embellit. I que no em passi per alt, el castellà és un idioma excel·lent per traduir les obres de la literatura universal. Gràcies a ell he passat mitja vida llegint.
El castellà m´ha permès fer-me entendre arreu del món. Agermana. És la meva llengua franca.
D´altra banda, el castellà també és la llengua que parlaven els que van enviar el meu pare i els seus germans als camps de concentració francesos. Llengua que sempre ha fet servir el feixisme espanyol, inclosos aquells catalans de llengua materna catalana que, perquè van ser o són feixistes, es van passar i es passen al castellà per presentar-se en societat. El castellà és l´idioma que parlen els que van venir a apallissar els catalans pacífics de l´1 d´octubre. El parla l´extrema dreta que fa ràtzies per arrencar els llaços grocs de les viles catalanes. Parlen castellà tots els que han empresonat o forçat a l´exili els polítics que jo i bona part dels meus amics vam votar. El castellà també sol ser el mitjà d´expressió dels columnistes equidistants i dels columnistes no independentistes. Precisament perquè el castellà és una llengua tan poderosa, al teclat de columnistes feridors es transforma en un verí.
El castellà és l´idioma que als patis de les escoles catalanes està deixant el català fet un parrac.
El castellà és l´idioma matern dels violadors de «La Manada», és la llengua dels seus whatsapps, és l´idioma del codi penal que sosté que van abusar sexualment d´una noia però que no hi va haver violència. La llengua dels jutges que miren de salvar-los mentre per una altra banda miren de convertir una baralla de bar en un acte terrorista. El castellà és l´idioma amb el qual el PNB fa la viu-viu. És la llengua que Cs ha triat per mentir. Pérez-Reverte l´utilitza per dir que la minifaldilla és una provocació. Els muntatges policials sempre són en castellà.
Pobre castellà, la veritat.
