Els sindicats CCOO i UGT de Catalunya, en un manifest conjunt davant l'1 de Maig, Dia Internacional del Treball, animen a la participació de les treballadores i treballadors per lluitar contra la precarietat i la desigualtat laboral. El lema d'enguany és: «Ara ens toca a nosaltres. Igualtat. Millor ocupació. Salaris més alts. Pensions dignes». És un intent de les organitzacions sindicals de demostrar la seva força en uns moments que van de mal borràs amb pèrdua d'afiliats i veient-se superades per les mobilitzacions de col·lectius que encapçalen lluites per les reivindicacions laborals i socials.
Aquesta manca de protagonisme es tradueix en aspectes tan curiosos com l'anunci en la convocatòria de la UGT de Catalunya que: «En acabar els parlaments ens traslladarem a la seu de Rambla de Raval i farem la 2a botifarrada obrera. El preu simbòlic serà de 2 euros el plat de botifarra amb pa i la beguda». Renoi! Quina crida més grollera per omplir el pap! Quina forma d'aplegar la gent amb l'esquer d'un embotit elaborat farcint un budell de porc amb una barreja de carn picolada, espècies i sal!
Malgrat l'oferta, a la direcció del sindicat li pot sortir el tret per la culata si els treballadors decideixen fer una solemne botifarra per indicar el seu menyspreu a uns buròcrates panxacontents que, amb tantes botifarres, s'empatxaran.
A més, la cita a la trobada gastronòmica acaba amb una frase antològica: «Hi érem, hi som i hi serem!». Amén!
S'ha de reconèixer, però, que els dirigents ugetistes tenen part de raó. Enguany se celebrarà el 130è aniversari de la fundació de la UGT. I va ser en el Congrés de la Segona Internacional Socialista, celebrat a París del 14 al 20 de juliol de 1889, que es van aprovar alguns dels símbols del moviment obrer com l'himne La Internacional i la festa reivindicativa del Primer de Maig.
Per tant, la UGT «hi era» quan l'any 1890, per primera vegada a Barcelona, es va celebrar l'1 de Maig. Al llarg de la història, es va convertir en un dia de grans celebracions oficials i de manifestacions obreres, amb intents insurreccionals i repressions brutals.
Ara bé, el Primer de Maig no va aconseguir la confluència de les diferents corrents del moviment obrer. Per als socialistes (i més tard pels comunistes) era una jornada reivindicativa i pels anarquistes, era una data revolucionària.
A Espanya, el nacionalcatolicisme del règim franquista va transformar el Primer de Maig en la festa de Sant Josep Obrer, que el papa Pius XII, l'any 1955, instituïa de forma oficial. Avui dia, el Primer de Maig és una passejada de càrrecs sindicals per acabar menjant botifarres. La majoria d'assalariats opta per gaudir d'unes vacances de sol i platja o de neu i muntanya.
