08 de maig de 2018
08.05.2018

Roger, benvingut

08.05.2018 | 10:26

Benvolgut Roger. Nascut el dar­rer dijous del mes d´abril quan faltaven vint minuts per a la una de la matinada. Nounat després d´haver ronsejat un munt d´hores.

No volies renunciar a la protecció del si matern. No volies deixar el confortable habitacle que t´havia acollit durant tants de mesos. Era un lloc tranquil, segur i confortable que cobria les teves necessitats. Néixer incloïa abandonar aquest petit paradís.

Ni el dia primaveral que s´esmunyia pel finestral era un al·licient suficient perquè sortissis a la llum. Ni durant el període de dilatació interminable, viscut amb neguit pels familiars, et decidies a posar fi a la impaciència. Arraulit en el coll uterí, malgrat el xiuxiueig de paraules dolces i afalacs amanyagadors per damunt de la panxa boteruda, feies l´orni sense avançar cap a la sortida. Quina espera tan feixuga! Vas persistir mentre s´escampaven les ombres de la lluna creixent. A batzegades va aparèixer el caparró, però encara mantenies resistència passiva fins que, amb ajuda, vas escolar-te cap a l´exterior.

Els parents, expectants, rebíem pel mòbil les notícies i les imatges del part. Enllestida la feina, la mare mostrava una cara de cansament, emoció i felicitat. El nadó reptava pel seu ventre per arribar a xuclar el mugró. El pare, amb ulls lluents, mirava amb tendresa l´infant i, sense dilacions, ­informava amics i coneguts de la feliç nova.

Roger, després del primer plor, vindrà una etapa de dependència absoluta dels teus progenitors. Ells vetllaran perquè creixis, enmig d´un món embogit que no aprèn dels errors, que ensopega sempre amb la mateixa pedra i que no sembla tenir propòsit d´esmena. Ells t´inculcaran els valors de la generositat, l´honradesa i l´honestedat. Ells t´ensenyaran que cal lluitar sense desmai per la llibertat, la igualtat i la solidaritat.

Quan arribi l´hora de guanyar-te la vida, confia en l´esforç i el treball. Les il·lusions i els desenganys seran el pa de cada dia. La gent del teu voltant es comportarà amb bondat o amb dolenteria perquè de tot hi ha entre els humans. El demà és incert, ple de perills i paranys que hauràs de superar. Actuaràs amb l´esperit valent i l´astúcia de la raó. I no defalliràs mai en defensa del drets dels oprimits.

Roger, hi ha una cançó del poeta Raimon que algun dia escoltaràs. És un recordatori, en el llarg camí, per no perdre l´origen i la identitat.

Així doncs, faràs teus aquests versos escollits: «Jo vinc d´un silenci / antic i molt llarg, / de gent sense místics / ni grans capitans, / que viuen i moren / en l´anonimat, / que en frases solemnes / no han cregut mai».

Considera aquestes reflexions impertinents un llegat de l´experiència, que no de la saviesa.

El teu avi, que t´estima.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema