Hi havia un regne llunyà en el qual tots els seus dirigents, sense cap excepció, es pixaven al llit. Els seus súbdits, que havien après des de petits a controlar els esfínters i que en general no feien cagades, eren tractats però amb menyspreu pels governants pixaners. Sou jubilats i guanyeu poc? Us foteu, els cridaven entre riallades ostentoses. Esteu sense feina? Doncs us torneu a fotre. Aquestes lletges expressions van arribar a escoltar-se fins i tot al Parlament, pronunciades per una diputada el pare de la qual estava a l'ombra per haver-se cagat també en l'ordre establert.
I és que hi havia molta endogàmia i molt nepotisme i famílies senceres per tant de líders que deixaven anar caca per la boca als llocs més sagrats. «Venen ganes de fer-los botifarra», va exclamar en el seu dia ni més ni menys que la mateixa secretària d'Estat de Comunicació d'aquest llunyà regne referint-se als pobres pensionistes del lloc, que reclamaven educadament una mica de justícia.
- Però aquesta dona no era l'encarregada de vigilar la incontinència verbal dels seus caps? -es preguntaran els lectors.
Doncs sí, ho era, però la veritat és que el seu cervell fabricava tanta quantitat de matèria fecal i a tanta velocitats que li sortia per les vores en els moments menys oportuns.
Les bugaderies de palau i dels ministeris del remot país no donaven l'abast a netejar les llençols i a airejar els matalassos per evitar l'olor concentrat a orina que sortia de tots els edificis oficials. El mateix poder judicial no sabia com amagar ni com justificar algunes sentències dels seus membres la fortor de les quals escandalitzava els habitants d'aquest poble serè i confiat. Evitarem esmentar els vots particulars d'alguns magistrats la lectura dels quals posava els pèls de punta als paios més durs. No hi havia repòs, en fi. Miressis a la institució que miressis, fins i tot si giraves la vista a la universitat, només veies albellons al descobert a les aigües dels quals hi acudien les mosques. Era un regne de mosques d'abdomen metal·litzat, un regne descompost, un regne d'administradors pixaners i caganers que per fortuna, estimats nens, no existeix en la realitat.
