17 de maig de 2018
17.05.2018

«Marx Attacks», el retorn triomfal

17.05.2018 | 00:13

A ningú o gairebé ningú se li ocorre culpar Jesucrist de les matances comeses en nom seu, incloses les signades per ETA o l'IRA, per no parlar de Mahoma. El també profètic Karl Marx va córrer pitjor sort. Ni tan sols l' Übermensch nietzscheà o el Sigfrid de Wagner van ser arrossegats pel genocidi nazi, per molt que els seus acords inspiressin a Woody Allen un impuls irrefrenable d'envair Polònia.

Ara que cap país es declararia marxista sense posar-se vermell, fins als Estats Units aclamen Marx com un gegant de l'intel·lecte. En el segon centenari del seu naixement, el món està per fi preparat per acceptar al filòsof sense adorar ni odiar-lo. Marx attacks, en un triomfal retorn que ocasionarà abans un badall que un repudi.

El marxisme es dirigia a un treballador que produeix per no posseir els objectes que fabrica. La sensibilitat de Henry Ford anul·la amb un gambit aquesta impermeabilitat, en emprar a productors dels objectes que a continuació podran comprar. La desigualtat creixent torna a l'asincronia marxista, però el nou proletariat contempla en directe els plaers que (ja) no es pot permetre. I comença a reproduir els jornals esclavistes del Londres victorià habitat per Marx.

En l'efemèride se serveix un Marx liofilitzat, sempre hem volgut esbrinar què quedaria de la seva obra si no haguéssim de divinitzar-lo o satanitzar-lo. Al cap i a la fi, són liberals de tronc retorçat com Isaiah Berlin els que concedeixen als individus més pes que a les idees. Sublimem el marxisme, imitant el comportament dels Venjadors amb les gemmes que va amuntegant Josh Brolin a Infinity wars.

Els campions marxistes són adeptes d'un emperador. Napoleó va captivar per igual Hegel i Marx, que va atribuir al bonapartisme el mèrit d'internacionalitzar un conflicte civil anomenat Revolució Francesa. El fundador del marxisme és inigualable com a analista. No obstant això, a l'hora de predir acumula els errors de qualsevol bruixot.

Els que insisteixen a menysprear Don Carles estan obligats a aportar cervells a la seva altura. La travessa dels seus parells hipotètics abasta Keynes, Kissinger, Habermas, Freud o Chomsky. Cap d'ells sembla enterament satisfactori.

Marx va aterrar els universals hegelians en el context històric, pas previ a la dictadura de l'actualitat. O informació, per als presumptuosos. És a dir, el coneixement regurgitat per les passions. Va oblidar que el món no té dret a una societat millor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema