Dimecres la diputada del PDeCAT Míriam Nogueras va esclatar al Congrés dels Diputats i va titllar de «covards» aquells diputats que s'escandalitzen pels llaços grocs a la solapa dels parlamentaris i en canvi tanquen la boca «davant la violència dels feixistes que en el nom d'Espanya van anar dilluns a la platja de Canet a agredir ancians que portaven llacets». I va insistir: «Callen, covards, vostès callen també davant les amenaces de bombardejar Catalunya i cerveseries alemanyes de l'impresentable Losantos». La diputada va buidar el pap i molts diputats van mostrar el seu disgust per les acusacions. Carlos Floriano, del PP, va demanar-li que retirés les referències a la covardia, però la catalana no va voler. De manera que la presidenta del Congrés, l'exministra del PP Ana Pastor, va decidir que el terme ofensiu no apareixeria al Diari de Sessions de la Cambra. Com si mai no hagués estat pronunciat.

És una «solució» absolutament ridícula i impròpia d'una mentalitat no ja del segle XXI, sinó fins i tot del segle XX. Pensar que les enganxades, les paraules gruixudes, les acusacions enfurismades, les desqualificacions radicals, els epítets que encenen aquells que tenen la cua de palla, o fins i tot els insults gratuïts, deixaran d'haver-se esdevingut perquè no siguin recollits al Diari de Sessions equival a pensar que no hi ha altra realitat que aquella que s'escriu en els llibres oficials, i que la pràctica de la censura que altera el relat de la realitat és una de les funcions dels presidents de les cambres parlamentàries d'un estat democràtic. Si en una cosa tan elemental s'actua d'aquesta manera, què cal esperar en decisions de més complexitat i transcendència?

Quan una diputada diu el que va dir Nogueras, això ho veuen o escolten els ciutadans que segueixen el debat per la tele, per la ràdio o per la web del Congrés, els que senten o miren els informatius, els que llegeixen els digitals del dia o els diaris de l'endemà, i els que en rebran la referència per les xarxes socials. De veritat Ana Pastor es pensa que serveix d'alguna cosa impedir que es reculli al Diari de Sessions? Només serveix perquè d'aquí a uns anys, quan els historiadors comparin aquest Diari amb els relats dels mitjans de comunicació, dedueixin que l'any 2018 al Congrés dels Diputats espanyol continuaven pensant que res no s'esdevé que no ho diguin les publicacions oficials. No és estrany que no entenguin el que passa al país.