En els temps que estem vivint, és més necessari que mai posar en relleu la necessitat, l´obligació i l´exigència de comportaments ètics, de compromisos transparents, d´actuacions i trajectòria honesta de totes les persones que representen els seus conciutadans i que assumeixen responsabilitats en els diversos àmbits polítics i institucionals. No és bona solució la indiferència, o el silenci, o el passotisme enfront de qualsevol cas de manca d´ètica en l´esfera pública, o d´inactivitat davant de qualsevol cas d´abús de poder, de corrupció o de corrupteles, per temor de perdre el favor de qui mana, o simplement per una errònia concepció de fidelitat partidista o personal equivocada. El be comú i l´interès general han de primar per sobre d´interessos personals i de mires de curt recorregut.

I cal remarcar que les exigències de l´ètica són més serioses i amples que les que dimanen de les lleis i normes o de les mateixes sentències judicials. Sovint hem pogut constatar com polítics irresponsables s´aferren als càrrecs o al poder mentre no hi ha una sentència condemnatòria, oblidant que és molt més lloable i exemplar marxar de les responsabilitats públiques abans de pronunciaments judicials. A tots els que estan a l´esfera pública, no sols se´ls ha d´exigir respecte a la legalitat i el compliment de les normes que regulen la nostra convivència, evitant fer el mal, sinó que han d´anar més enllà, han de donar garanties de compromís amb la justícia, d´honestedat, de integritat i militància a favor del be, de la veritat i del be comú, per sobre de l´interès personal o de grup o de partit.

A vegades sembla que no es pugui parlar de la necessitat de que els que opten per dedicar part de la seva vida a la política haurien de fer-ho des d´una trajectòria ciutadana exemplar, des d´un compromís ètic inqüestionable, des d´una experiència de treball honest a favor dels seus conciutadans. I s´hauria d´assumir que la màxima recompensa que té un càrrec públic, d´elecció o designació, ve donada pel reconeixement dels seus conciutadans, i no per altres prebendes o privilegis, sense posar en qüestió que tinguin una retribució justa. El que hem vist i comprovat en els últims anys és l´absència, massa generalitzada, de compromisos ètics inalterables en el camp de joc de la política. La política, al marge de l´ètica està abocada a la corrupció i al descrèdit. I en el camí vers un societat més democràtica i més justa, cal que tots prenguem consciència de que només serà possible si actuem amb honestedat, bondat i coherència. La política sense ètica és estèril i perjudicial. La política sense ètica és el camp propici per obtenir i repartir privilegis, per obtenir avantatges immerescudes, o tractes de favor. Seria convenient que els millors, les bones persones, els que son de bona fe, els que ajuden els seus conciutadans, els que estan compromesos amb el bé comú, els que venen avalats per una trajectòria ètica i de treball honest participin activament per dignificar la política.