Aquest dijous comença al Congrés dels Diputats la moció de censura contra Mariano Rajoy. Fins ara Pedro Sánchez no ha aconseguit suficients suports per substituir Rajoy al capdavant de la presidència del Govern d'Espanya. Tot apunta que Rajoy tornarà a demostrar que és el gran supervivent de la política espanyola, però això no vol dir que aconsegueixi refer-se de l'impacte dels casos de corrupció relacionats amb el Partit Popular. Una debilitat que s'accentuarà quan es coneguin les noves sentències que s'han de dictar en els propers mesos. En aquest context, i sense estabilitat parlamentària, és on s'ha començat a parlar d'un possible avançament electoral a Espanya. Els que coneixen Rajoy no li donen gaire credibilitat, ja que si alguna cosa ha demostrat el polític gallec és que estira els temps tant com pot i una mica més. Però els que s'han posat molt nerviosos són els que aspiren a gestionar la seva herència i comencen a veure que si no s'espavilen potser arribaran massa tard. Avui per avui només és una hipòtesi, però podria passar que d'aquí a un any coincidissin les eleccions municipals, les eleccions al Parlament, a les Corts i les eleccions europees. Seria un fet insòlit que, en cas de produir-se, obriria un gran interrogant sobre els seus possibles efectes. Evidentment afavoriria la polarització dels electorats. Tot i ser reglamentàriament i legalment possible no deixaria de ser una anomalia. L'alternança entre els diferents processos electorals pretén que els canvis puguin ser progressius i que, si així ho decideixen els votants, les administracions hagin de cohabitar amb polítiques de diferents signes. Però estem en un moment en què el conflicte dona més rèdits que l'equilibri i els enfrontament que els pactes. Paradoxalment això és el que està impedint les majories per tirar endavant la censura.
