Grècia i Turquia han estat enfrontades durant moltes dècades i han protagonitzat guerres sagnants. Són a la frontera entre la Cristianitat i l´Islam, entre l´Occident i l´Orient, ni que sigui el proper. Però als car­rers d´Atenes, i de moltes altres ciutats, la gent devora el giros, que és un menjar de carrer consistent en carn rostida embolicada en una rotllana de pa aplanat que es cargola per formar com una paperina. S´hi afegeixen salses, verdures i condiments al gust. Per rostir la vianda es forma una mena de tambor de rotllanes de carn subjectades per un eix central que dona voltes al davant del foc. Exactament: el döner kebab, plat tradicional a Turquia i al seu entorn, i molt consumit a casa nostra. L´única diferència entre un rostidor de giros i un de döner kebab és que en el segon no hi trobaran carn de porc, i en el primer pot ser que sí. Tanta és la semblança que no s´han d´estranyar si en qualsevol barri d´oci d´Europa hi troben establiments que es presenten com a servidors tant de menjar turc com grec, i que els donaran el mateix tall si demanen un pita giros com o un dürüm döner. Els que hi entenen diuen que l´origen de la menja és de la banda oriental de la frontera, i que va penetrar a Grècia als anys cinquanta del segle passat. Això sí, li van donar un nom propi i el van condimetar a la seva manera, per diferenciar-se de l´etern enemic. A Alemanya no van tenir tants problemes i els indígenes van incorporar ràpidament els àpats de dürüm döner a peu dret, davant qualsevol dels milers de parades que van obrir els immigrants procedents de Turquia, al principi per als seus compatriotes, i avui fer un mos d´aquesta menja és tan habitual com endrapar una salsitxa amb curri i patates fregides, també al costat de la parada que les serveix.

Tota aquesta explicació no pretén altra cosa que relativitzar la transcendència d´una notícia recent, que ha aixecat una notable polseguera a Escandinàvia. Resulta que les mandonguilles sueques, que han assolit fama mundial perquè les serveixen als establiments Ikea d´arreu, en realitat estan fetes amb una recepta que el rei suec Carles XII es va endur cap a casa després d´una visita a Turquia, al segle XVIII. Mandonguilles turques amb etiqueta sueca: cada dia se´n serveixen dos milions als 411 Ikea de tot el planeta.

Ben mirat, a Hamburg es despatxen hamburgueses en restaurants que miren de ser el màxim d´americans.